El Consell de Ministres ha aprovat aquest dilluns en segona volta la llei trans, que reconeix l'autodeterminació de gènere.
El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI elimina els requisits actuals -dos anys d'hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI.
El text estableix que serà suficient amb presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin 16 anys o més. Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones.
De fet la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.
Ara, un cop fet el canvi de registre, s'oficialitza en un mes, de manera que tot el procés dura quatre mesos. El canvi es pot revertir en un màxim de sis mesos. Després d'aquests sis mesos qualsevol reversió requerirà la intervenció d'un jutge.
Dels 14 als 16 el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de 12 anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.
Una novetat que incorpora la norma, en relació amb el text aprovat en primera volta, és el reconeixement del dret de persones trans migrants a canviar el sexe dels seus documents expedits a Espanya si al seu país d'origen no tenen garantits els seus drets com a persones trans.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha celebrat que la norma, que arribarà al Congrés abans que acabi l'estiu, situa l'estat espanyol a "l'avantguarda" i fa que sigui un país "més lliure i democràtic". El text diu a les persones LGTBI que "les seves vides importen", ha destacat Montero. "Aquest govern de coalició serveix perquè hi hagi cada cop més drets", ha dit.
Una part del moviment feminista recela de la norma i s'oposa a l'autodeterminació de gènere, ja que considera que "esborra" a les dones, entre altres arguments. A banda, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre un dictamen crític amb el text que considerava que suposava discriminar les dones no transsexuals. També demanava elevar als 18 anys l'edat mínima per sol·licitar el canvi de sexe al registre.
El Ministeri d'Igualtat ha incorporat algunes modificacions en el text arran de l'informe, que és preceptiu, però no vinculant, però no ha modificat els aspectes centrals de la llei. Igualtat va criticar que la tardança del CGPJ en emetre'l va retardar l'aprovació de la norma, que es va aprovar en el Consell de Ministres en primera volta fa un any.
Un altre dels elements és la legislació sobre persones intersexuals, les persones que neixen amb òrgans dels dos sexes. Recull que tenen dret a no ser mutilades en néixer i que els pares no les hauran d'inscriure en un dels dos sexes. El text també estableix que les parelles de mares lesbianes o bisexuals poden tenir la consideració de mares biològiques davant l'administració independentment del fet que estiguin casades. Fins ara es veien forçades a fer un procés d'adopció.
La llei estableix un sistema de multes per prevenir actes de discriminació. Van entre 200 i 2.000 euros per infraccions considerades lleus com serien els insults o missatges discriminatoris, entre 2.001 i 10.000 per infraccions greus com excloure la contractació d'algú per ser LGTBI o obstruir una inspecció.
Les sancions per a conductes molt greus van dels 10.001 als 150.000 euros per negar l'accés a béns i serveis com per exemple el lloguer d'un pis per raons discriminatòries per l'orientació sexual.
