La pesca professional al cap de Creus, una part de la qual es practica en aigües protegides del Parc Natural i la badia de Cadaqués, està considerada com una activitat "ancestral".
Per gestionar aquesta activitat, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient van promoure la creació d'un comitè de cogestió de la pesca en aquest entorn –el primer que es feia d'un espai i no d'un recurs concret-, que s'ha reunit en 14 ocasions per elaborar un projecte de pla de gestió, pendent d'aprovació.
La Generalitat, però, ha decidit prendre mesures avalades per la comunitat científica, que insta a emprendre accions encaminades a reduir l'esforç i "protegir" determinades espècies de la zona. De fet, l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) conclou, amb dades recollides entre el 2020 i el 2021, que cal fer alguna cosa.
Tot això, sumat a l'arribada de l'estiu i l'augment d'ús de l'espai, ha dut al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural prengués la iniciativa per a l’aprovació d’urgència de mesures adreçades a la reducció de la captura dels grans reproductors (animals de gran talla), la protecció de determinades espècies de crustacis i mol·luscs que presenten un estat poblacional molt reduït, i la recuperació de les poblacions de pop roquer amb l’aplicació d’una veda biològica de tres mesos (de l'1 de juliol al 30 de setembre), que ha de garantir de reproducció de les femelles d'aquesta espècie tan valorada.
Entre les mesures aprovades, a més, destaca la prohibició de la pesca tant recreativa com professional amb esquer viu, modalitat molt efectiva i que té com a objectiu els grans reproductors de gran talla de les espècies més emblemàtiques del parc, com poden ser els meros i els déntols.
En l'àmbit professional, a més, es prohibeix la captura, tinença a bord, desembarcament i comercialització de fins a 11 espècies. Entre elles, la cabra, la llagosta Lluïsa, la galera, els crancs peluts i verds, el bou, la petxina pelegrí, el musclo o la botzina. També es prohibeix la pesca de la nacra, una espècie de mol·lusc gegant en perill d'extinció al Mediterrani de la qual s'han trobat alguns exemplars al parc.
A més, s'estableix una longitud màxima de xarxa acumulada calada per embarcació, independentment dels tripulants, de 3.000 metres. I els trams de xarxa calats tindran una longitud màxima de 600 metres.
Pel que fa a la pesca recreativa, es fixen també talles mínimes i quotes de captura en 14 espècies més. Entre elles, el congre, el déntol, el llobarro, el mero, el tord negre, la grívia, el pagre, el corball de roca, el cap-roig, el sarg, l’orada o l’espet. La mesura fixa captures que van des d'un a cinc exemplars per dia i un màxim de 5 kg/dia per llicència.
Aquestes noves mesures, que van entrar en vigor dijous passat, han estat fruit de l’acord entre els pescadors, els científics, les organitzacions socials i mediambientals i les administracions que componen el Comitè de Cogestió de la pesca del cap de Creus i han comptat amb el suport de les entitats representatives de la pesca recreativa.
Aquest ha estat el primer pas per a l'aprovació del Pla de gestió de la pesca al cap de Creus, previst per a finals d’aquest any i que, tot i tenir un abast geogràfic superior al del Parc Natural mateix, s’haurà d’emmarcar i encaixar en les mesures de gestió mes generalistes que contindrà el futur Pla rector d’usos i gestió del Parc Natural de Cap de Creus, que en breu entrarà en procés de participació ciutadana per a la seva aprovació a curt termini.
