La causa contra Robert Llach s'emmarca dins les protestes i els disturbis que hi va haver a Girona l'any 2019.
La fiscalia l'acusava d'haver llançat pedres contra una línia d'agents de la Policia Nacional que custodiaven la comissaria de Pedret, i ferir un antiavalot amb una llamborda. Eren cap a les dues de la matinada del 19 d'octubre del 2019.
Llach, a qui la policia va detenir aquella nit, va estar-se quasi un mes en presó preventiva. S'enfrontava a una condemna de 6 anys i mig de presó i a haver de pagar 720 euros de multa. El judici del cas va arribar a principis de juny a l'Audiència de Girona.
El jove, que abans d'entrar a sala va rebre el suport d'un centenar de persones, va negar haver llançat cap pedra contra els policies. Davant del tribunal, va assegurar que no havia participat en les protestes i que el van detenir sense cap motiu quan tornava a casa seva. Sí que va admetre que aquella nit havia vist els disturbis de lluny, que s'havia amagat en un marge de la zona de Fontajau, i que les pilotes de goma i els projectils de foam que duia al damunt els havia recollit de terra mentre caminava cap a casa.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, l'absol dels tres delictes que se li imputaven. D'entrada, l'Audiència de Girona retreu a la fiscalia que el seu escrit d'acusació contingui "una gran dosi de literatura", perquè abans de centrar-se en l'acusat, dedica "gairebé dues pàgines" a descriure els disturbis que hi va haver aquella nit a la ciutat.
"No podem culpar l'acusat d'intervenir en tot aquest conflicte violent pel fet de ser incriminat en un acte molt concret", subratlla el tribunal, en referència al llançament de pedres al barri de Pedret. Entrant ja en el focus del litigi, l'Audiència de Girona diu que la versió de l'acusat "no és especialment estranya", perquè com que vivia al barri de Sant Daniel, "el camí lògic" per enfilar fins a casa seva era, precisament, passar pel costat de la comissaria.
La sentència tampoc creu que haver recollit pilotes de goma i projectils de foam del terra, com Robert Llach va explicar, sigui "un acte que identifiqui una voluntat desordenada o atemptatòria". Sí que el tribunal veu més incriminant que el jove portés guants, un buf i pedres dins la dessuadora. Però aquí, l'Audiència subratlla que, en cap cas, la fiscalia va dir que a l'hora de llançar els rocs contra els policies se'ls hagués tret de les butxaques (sinó que va agafar la llamborda del terra).
L'Audiència afirma que, en el cas de Robert Llach, "la prova incriminant" contra ell són les versions dels agents que formaven part del cordó policial que custodiava la comissaria. "Tots ells han declarat de manera essencialment uniforme, tot i que sense incidir en detalls, relatant allò que consignava l'atestat en el seus apartats essencials", recull la sentència, en referència a allò que van explicar al judici.
I aquí, la Secció Quarta subratlla que amb això no n'hi ha prou per decantar una condemna. "No podem permetre que el judici oral sigui un mer suport de l'atestat judicial, com una mena de validació sense valoració", diu la sentència. "El judici oral és l'essència del procediment penal i no existeix una cadena de transmissió invisible entre l'atestat policial i el relat de fets provats", hi afegeix.
L'Audiència no posa en dubte que les declaracions dels agents tinguin "credibilitat", però també subratlla que, en aquest cas, no tenen prou "fiabilitat" per poder condemnar el jove. A més, el tribunal s'estranya que no s'aportessin les imatges de les càmeres de seguretat de la comissaria de la Policia Nacional (que si bé no haurien gravat el llançament de la llamborda, sí que haurien permès al tribunal veure "elements sobre la detenció, la formació del cordó policial o la presència de grups d'agressors").
I per últim, a l'Audiència també li crida l'atenció que els agents no recollissin la llamborda del terra i l'aportessin com a prova. "Quan se sosté que una persona recull una llamborda, tan sols una, i la llança contra un agent, creiem que individualitzar l'objecte és una tasca imprescindible, com si hagués estat un martell o qualsevol altre element lesiu", subratlla la sentència.
Per això, com que el tribunal no té la "convicció completa" que el jove agredís els policies llançant-los pedres, i existeixen "dubtes suficients", l'Audiència absol Robert Llach dels delictes de desordres públics, atemptat a agent de l'autoritat i lesions lleus. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC en un termini de deu dies.
