La Caulerpa cylindracea es considera una de les espècies exòtiques marines amb més potencial invasor. S'expandeix i es dispersa amb facilitat, perquè pot reproduir-se tan sols a partir de petits fragments.
Creix tant damunt dels fons rocallosos com dels de sorra, on cobreix i aniquila les altres espècies que hi viuen (com la posidònia o les gorgònies) i modifica substancialment l'ecosistema.
Originària d'Austràlia, el director del parc natural del Montgrí, Ramón Alturo, admet que, "per desgràcia", la Caulerpa cylindracea és "una molt bona invasora". Entre d'altres, perquè pot arribar a viure uns dies fora de l'aigua i, un cop arrela en un lloc, hi creix ràpidament.
A més, pot propagar-se de moltes maneres. "Des de trossos que s'hagin quedat enganxats en una àncora o una xarxa de pesca fins a submarinistes que, sense adonar-se'n, la moguin amb les aletes", concreta Alturo. I quan colonitza els fons marins, apart d'afectar les praderies de posidònia i les algues autòctones, també impacta damunt els peixos i altres espècies (perquè no troben aliment). "Allà on s'estableix, la Caulerpa cylindracea modifica els hàbitats i els empobreix", concreta el director.
A Catalunya, aquesta alga invasora es va localitzar per primera vegada el 2008 davant les costes del Garraf. I des d'aquí, s'ha anat estenent com una taca d'oli pel litoral del Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Llobregat, la Selva i l'Empordà. Vuit anys més tard, se'n va detectar la presència a la reserva marina de Ses Negres. I el juliol del 2020, es va trobar també al parc natural del Cap de Creus (a la cala Galladera).
Ara, la Caulerpa cylindracea ha entrat també dins l'àmbit protegit del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. "Fins ara ens n'havíem lliurat, probablement perquè dins la reserva de les Medes no s'hi permet l'ancoratge", explica Ramón Alturo. "Però ha acabat arribant, i saber com ho fa fet és impossible", concreta.
En concret, l'equip que fa seguiment marí dins el parc natural ha detectat dues taques de Caulerpa cylindracea als extrems nord i sud de l'àrea marítima que es troba dins la zona de protecció. Una s'ha trobat a prop de l'arxipèlag de les Medes (que és reserva integral). I l'altra, damunt una praderia de posidònia de Cala Montgó. Precisament, un altre dels espais del parc on el fondeig també està regulat (i els vaixells s'amarren a les boies).
Ramón Alturo explica que una de les taques fa 2 metres quadrats, i l'altra no arriba al metre. "Però per encara que pugui semblar contradictori, aquesta més petita és la més densa, perquè l'alga cobreix del tot el fons", diu el director.
Ara, des del parc natural se centraran a identificar si la Caulerpa cylindracea es pot haver establert a més zones de l'àmbit marí per veure "fins on arriba la magnitud de la tragèdia", explica Alturo. En paral·lel, també s'editarà material de difusió per demanar a tots aquells qui naveguin o facin submarinisme que vagin amb cura, per evitar que aquesta espècie invasora pugui estendre's més.
El director explica que, un cop avaluada la situació, allò que es farà serà actuar tan ràpid com es pugui per mirar d'erradicar l'alga. Però fer-ho no serà fàcil. "Fa temps que s'estan assajant tècniques molt diverses i no n'hi ha cap que s'hagi mostrat eficient del tot", admet Ramón Alturo. "Estem parlant d'una espècie invasora molt competitiva a l'hora d'expandir-se; s'ha de ser molt curós a l'hora d'extreure-la, perquè si tan sols en queda un trosset, d'allà en pot sortir una alga nova", afegeix.
El director del parc explica, però, que estan pendents de veure si una prova que s'ha fet al Cap de Creus és efectiva. I a partir d'aquí, replicar-la també a les illes Medes i a Cala Montgó. "A l'Alt Empordà, s'ha fet una extracció manual de manera molt curosa, i després s'ha recobert el fons amb malles per evitar que, si haguessin quedat trossets d'alga, no puguin renéixer per manca de llum", concreta Alturo.
Els resultats d'aquesta prova se sabran al setembre. "Si aquest sistema funciona, mirarem d'aplicar-lo; perquè si la Caulerpa cylindracea s'estén molt damunt el fons marí, no es pot aturar", conclou Ramón Alturo.
