Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, que s’ha publicat aquest dimarts, 4 de cada 10 infants d’entre 6 i 12 anys a Catalunya pateix excés de pes.
A més, el 14% dels infants té obesitat (situació en que es té més del 20% del pes ideal) i la tendència, segons l’enquesta, és a augmentar, especialment entre les nenes, que ha pujat 5 punts respecte al 2019. S’ha passat del 6,4% a l’11,8% el 2021.
En nens ha pujat 2 punts respecte al 2019 (del 13,8% al 15,8%).
Fa anys, l'enquesta es publicava cada 5 anys però en els últims anys ha esdevingut anual i el departament la considera una eina útil per tenir una radiografia de la salut del país i per prendre decisions.
La presentació de l’enquesta ha estat a càrrec del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza. Els tres han comparegut en roda de premsa al departament per explicar els resultats de l’enquesta.
“És un repte que, com a la majoria de països moderns, ens posa en una situació difícil”, ha dit Cabezas sobre les xifres que mostren l’augment de l’excés de pes i l'obesitat infantil. Cabezas ha senyalat que un dels principals problemes és l’augment de l’oci sedentari.
Segons l’ESCA, el 45% dels infants catalans practiquen oci sedentari respecte un 31% que practica oci actiu, fent esport o jugant a l'aire lliure. I en la separació per sexes, més del 50% dels nens dedica més de dues hores al dia a estar davant de pantalles, mentre que en el cas de les nenes aquesta xifra es queda en el 32%.
La secretària de Salut Pública també ha parlat de la mala influència en l’alimentació dels aliments ultra-processats i del problema de desigualtat: “Hi ha barris de Barcelona, per exemple, que tenen un 9% més d’obesitat infantil que els que en tenen menys. És un problema de recursos i d’accés a aliments de qualitat com fruita i verdura”, ha matisat.
Argimon, per la seva banda, ha reivindicat que el departament no resta immòbil davant de la situació i que, a més d’haver posat un impost a les begudes ensucrades al 2017, recentment el departament ha contractat a 150 dietistes i nutricionistes que estaran als Centres d’Atenció Primària per poder tractar problemes de mala alimentació.
De fet, un dels indicadors que més agrada al departament és el dels hàbits saludables. En el terreny de les begudes ensucrades, l’ESCA n’ha fet un seguiment des de la implementació de l’impost i cada any ha mostrat dades de reducció del seu consum. Si el 2017, el 25% dels homes reconeixia que en consumia a diari, ara només ho afirma el 20% (en les dones, la reducció va del 15,1% al 13,9% en el mateix període). “L’impost és una mostra d’una política de salut efectiva”, ha reivindicat Argimon.
De l’enquesta també destaca que el consum de tabac baixa lleugerament respecte l’any passat i es queda en el 22,6% dels catalans. Pel que fa a les dades sobre el consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més, també s’ha registrat un descens. Així, mentre el 2020, -coincidint amb l’inici de la pandèmia-, la tendència va ser augmentar i es va fregar el 6% de persones a Catalunya que en feia un consum de risc, al 2021 va decréixer i va tornar els valors dels anys anteriors, al voltant del 5%.
Un altre resultat que destaca és el del malestar emocional, que ha baixat entre els homes si bé entre les dones s’ha mantingut estable. Així, mentre el 2019, el 22,2% dels homes tenia malestar emocional, el percentatge ha baixat fins al 17% al 2021. En les dones, s’ha passat del 30,1% el 2019 al 27,9% el 2021.
En tot cas, el 9% de la població segueix identificant-se com a malalt d’algun tipus de depressió, mantenint les xifres dels últims anys.
En el balanç general del sistema sanitari, més del 70% dels catalans declara haver utilitzat més freqüentment els serveis sanitaris públics durant el 2021 que de normal, i d’aquests, el 90% estan satisfets del servei.
De l’enquesta també es desprèn que disminueix en el darrer any el percentatge de persones amb doble cobertura sanitària (pública i privada): se situa en els valors del 2019, una davallada que trenca la tendència creixent iniciada el 2013. Així, l’ESCA 2021 indica que el 28,7% dels catalans disposa de doble cobertura sanitària.
“Portàvem 7 anys d’increment de mútues privades i per mi aquest era un punt preocupant”, ha reconegut Argimon. “Perquè si les classes mitjanes deixen d’acudir a l'atenció de salut pública, podria ser el final del sistema de salut”, ha afegit.
“Per això és una dada bona que es trenqui aquesta tendència. Encara hem de treballar molt més per estar al nivell d’abans de 2014, quan estàvem al 25% de mútues privades, però és una bona dada”, ha completat.
