A hores d'ara, hi ha fins a quatre parcs flotants projectats a la zona del Golf de Roses, un d'ells de fins a 1.200 MW.
El primer –i el que té la tramitació més avançada- es el parc Tramuntana, que planteja una potència de 500 MW i uns 35 aerogeneradors.
Una filial d'Iberdrola hi projecta l'anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l'enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW. El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l'energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d'un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n'està fent una altra prova al port de Bilbao.
De fet, els promotors del parc Tramuntana també han obert la porta a estudiar la possibilitat de fer una prova pilot similar a la zona amb només tres aerogeneradors i 50 MW d'energia.
El darrer projecte que s'ha entrat al Ministeri per a la Transició Energètica és el d'una societat filial del grup Cobra i és també el més gran. Es troba a l'inici de la tramitació després que els seus promotors el presentessin a finals de juny.
Els opositors, l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí, fa temps que batallen per aturar aquestes grans infraestructures que, al seu entendre, tindrien un gran impacte al territori. El darrer tràmit: l'escrit de resposta a la consulta sobre el parc Gavina. Al document, al·leguen que la tramitació del projecte no s'hauria de dur a terme perquè la normativa vigent està suspesa i que segons l'actual POEM -que data del 2009-, no es podria situar en aquesta zona.
També remarquen que tenint en compte que "coincideixen" diverses propostes, s'hauria d'optar per fer una avaluació ambienta estratègica i "determinar incompatibilitats i sinèrgies entre ells".
En definitiva, diuen, convindria una "anàlisi conjunta" i no "projecte a projecte". Això es justifica, afegeixen, "per les contradiccions entre la informació aportada per les pròpies companyies promotores". A tall d'exemple, asseguren que una actuació que el Gavina considera "inviable", el Tramuntana ho planteja com a "mesura correctora dels impactes". Es tracta, de la perforació horitzontal dirigida sota les praderies de fanerògames marines.
D'altra banda, els opositors al projecte demanen que s'apliqui el principi de precaució fins a "tenir un coneixement científic suficient de l'ecosistema", tenint en compte que la zona on es projecta presenta una alta fragilitat ambiental" i si situen a tocar de zones "protegides". També creuen que la informació que es dona a projecte, en relació amb la producció d'energia prevista, és "esbiaixada" perquè el recurs eòlic només és aprofitable –amb les característiques necessàries- un "35% de l'any".
A més, asseguren que l'anàlisi d'alternatives de l'estudi presentat és "insuficient" i consideren que l'avaluació dels efectes que tindria és "superficial" perquè no s'aprofundeix en l'impacte que tindria.
