Els advocats voluntaris critiquen que el jutjat d'instrucció hagi "trossejat" la macrocausa per les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva i proposi que es jutgin els fets de cada col·legi per separat.
El juny de l'any passat, el jutjat va enviar a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil. El portaveu dels advocats que van interposar la querella en nom dels ajuntaments Girona i Aiguaviva (també el de Sant Julià de Ramis tot i que l'actuació policial allà no arribarà a judici), Albert Carreras, adverteix que la decisió es pot traduir en "impunitat" i que "desvirtua" la tesi que tenen com a acusació: "Hi havia una decisió unívoca d'atemorir els votants".
Han presentat recursos i l'Audiència decidirà si avala la decisió o si hi ha d'haver un sol judici.
Ara, pocs dies abans del cinquè aniversari de l'1-O i més d'un any després que el jutjat d'instrucció 2 de Girona veiés indicis per enviar a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per delictes de lesions i lesions lleus, encara no hi ha, ni de prop, data de judici.
El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, ha explicat que el jutjat va dictar interlocutòries d'obertura de judici oral adoptant una decisió que no veuen amb bons ulls: "trossejar" el cas i que es jutgin les actuacions policials a cada col·legi electoral per separat.
"Ara s'ha tancat la instrucció i la jutgessa ha decidit dividir tota la causa en diferents peces separades. Nosaltres defensem que és tot una causa comuna i que hi ha una unitat d'acció i de direcció i que, per tant, tot això s'hauria de resoldre en un sol judici", ha explicat Carreras que remarca que han presentat recursos a les interlocutòries.
La decisió final està en mans de l'Audiència de Girona que haurà de resoldre si manté el criteri del jutjat d'instrucció o, per contra, estima recursos. En paral·lel a la petició de les acusacions -també hi ha personades la Generalitat i Òmnium-, la fiscalia i les defenses dels agents també han recorregut. En el seu cas, però, consideren que no hi ha indicis per acabar jutjant els agents.
Segons el portaveu dels advocats voluntaris, el jutjat instructor sosté que les actuacions "responen a decisions individuals dels agents" i descarta que hi hagués una "unitat de direcció": "Considera que els policies han de respondre als seus actes de maner individual i que no hi ha responsabilitats de la cúpula".
Carreras adverteix que aquesta decisió es pot traduir en diverses conseqüències. La primera, "d'ordre pràctic" perquè vol dir fer "set o vuit judicis" per les actuacions policials als col·legis electorals on han pogut identificar algun policia. A més, en aquells casos on les víctimes han patit ferides que no han precisat més tractament que una primera assistència mèdica, es tractaria de possibles acusacions per delictes lleus, que jutjaria el mateix jutjat d'instrucció i que les defenses podrien al·legar que ja han prescrit. A banda que té "conseqüències molt menors" que els delictes que plantejaven els advocats voluntaris a la querella com tortures o contra la integritat moral.
I, finalment, evitaria poder "escenificar" i provar en un sol judici que "la violència extrema que es va produir l'1-O" estava orquestrada i dirigida pels comandaments. "És un escenari que hem contemplat sempre i que intentem evitar que passi perquè seria el reflex que l'Administració de Justícia permet la impunitat en accions violentes policials, i això creiem que no afavoreix a ningú, ni a l'administració de justícia, ni a la mateixa policia ni, evidentment, a les víctimes".
En diverses ocasions, els advocats voluntaris han criticat la lentitud de la justícia a l'hora d'instruir la macrocausa i Carreras critica que hi ha una doble velocitat que "desanima": "No deixa de desanimar veure tan poc interès per part del ministeri, de la justícia i de totes les administracions que han anat intervenint per investigar i portar a judici uns fets que van ser molt greus".
El portaveu dels advocats voluntaris admet que els ànims "estan tocats", tant els dels lletrats que porten cinc anys reclamant que la investigació avanci com de les víctimes de les actuacions policials durant l'1-O.
"Esperem que en poc temps l'Audiència pugui resoldre. Nosaltres entenem que ha quedat suficientment acreditat al llarg de tota la instrucció que hi havia la decisió unívoca d'anar a atemorir els votants i que no pogués dur a terme el referèndum", ha subratllat l'advocat.
La interlocutòria del jutjat que deixava a un pas de judici els agents que van intervenir en les càrregues i que s'han pogut identificar recollia els arguments per enviar-los a judici. Això sí, de tots els delictes pels quals se'ls havia investigat, tan sols veia indicis per asseure'ls a la banqueta per lesions o bé lesions lleus. Descartava fer-ho per aquells contra la integritat moral i tortures. I com van reclamar els advocats voluntaris, tampoc atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues.
L'únic agent de la Guàrdia Civil que enviava a judici era un dels que van irrompre a la plaça d'Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda. Al lloc, a tocar de l'Ajuntament que era col·legi electoral, s'hi feia una arrossada popular.
A aquest guàrdia civil se'l va identificar com qui, "a iniciativa pròpia", va disparar l'aerosol de gas pebre contra els veïns que hi havia al lloc. Segons la interlocutòria, el manual d'actuació recull explícitament "que està prohibit ruixar aerosols damunt a les mucoses".
En el cas de Girona, el jutjat separava en set peces les actuacions de la Policia Nacional als diferents col·legis electorals. Resolia enviar fins a 27 agents a judici per les càrregues a l'SMO de Sant Narcís (3), a Taialà, (6), al Dalmau Carles (3), al col·legi Bruguera (5) i a l'Escola Verd (10). No ho va fer per a cap dels qui van intervenir, però, a Pedret ni al centre cívic Ernest Lluch.
