La violència de gènere no hi entén d'edats i per poder combatre aquesta xacra social, la conscienciació és bàsica.
Per això, els Mossos d'Esquadra de Girona han estès a la UdG les xerrades per saber com prevenir –i si cal, actuar- davant d'aquests delictes.
Als instituts, els agents aborden situacions de violència dins la parella i els riscos que suposen les noves tecnologies. A la universitat, sobretot, posen l'accent en com prevenir agressions i abusos sexuals en l'àmbit de l'oci nocturn. La sotsinspectora i cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) subratlla que, malauradament, molts delictes sexuals no consten a les estadístiques, però hi són, i en molts casos deixen "conseqüències traumàtiques" a les víctimes que els pateixen.
Per això, Rosa Negre insisteix en què cal "invertir tots els esforços en la prevenció". I també tenir molt clar que si s'és testimoni d'un abús o agressió sexual, cal intervenir i ajudar per impedir l'agressió. "En cap cas l'entorn ha de criminalitzar la víctima, ni relativitzar el fet, i davant una situació de vulnerabilitat, allò que cal és socórrer-la", subratlla la sotsinspectora.
"Aquí hi entra en joc la responsabilitat personal i el compromís de saber aparcar la festa quan s'està davant d'un d'aquests casos", hi afegeix. "És a dir, que aquells que veuen una situació de risc o presencien un delicte contra la llibertat sexual, si no ajuden la víctima, poden incórrer en responsabilitat penal", afirma Rosa Negre.
Amb l'objectiu de remoure consciències, a l'hora de dur a terme les xerrades, els Mossos d'Esquadra exposen casos reals als universitaris. Denúncies que han arribat a les comissaries i que, com precisa Rosa Negre, "situen els alumnes davant aquelles línies vermelles" i els fan veure que uns tocaments sempre són delicte o que una relació sexual ha de ser consentida del principi a la fi.
A la UdG, les xerrades es concentren a les aules de graus com els de Criminologia, Psicologia, Educació o Ciències de la Salut. Al llarg del curs 2017-2018, els agents n'han fet cap a una quinzena entre universitaris de 1r i 2n. Han parlat de violència de gènere, delictes contra la llibertat sexual, mutilació genital femenina i matrimonis forçats.
Però els Mossos d'Esquadra també han entrat a cursos superiors. Aquí, sobretot, els policies han traslladat als futurs professionals com hauran de coordinar-se amb ells a l'hora de detectar o tractar una situació de violència masclista o maltractaments a menors. "Fem abordatge professional, insistint en la importància de no treballar de manera isolada a l'hora de lluitar contra els reptes que encara tenim pendents", subratlla Rosa Negre.
En total, fins ara, a través d'aquestes xerrades els Mossos d'Esquadra han arribat a més de 1.500 alumnes de la UdG. La delegada del rector per temes d'Igualtat de Gènere, Anna Maria Pla, subratlla la "col·laboració sòlida" que universitat i policia han sabut teixir per "promoure la protecció" davant situacions de violència masclista i ja avança que la iniciativa "té una clara vocació de continuïtat".
I de la teoria, els Mossos d'Esquadra també passen a la pràctica. Ho fan impartint tallers d'autoprotecció i defensa personal a estudiants de disciplines com medicina, infermeria o psicologia. Són cursos d'unes tres hores, que serveixen com a crèdits de lliure elecció.
Aquí, allò que s'hi ensenya és saber com reaccionar quan la víctima es troba davant una situació de risc, sigui a la feina o a la seva vida personal. L'objectiu prioritari és evitar l'agressió; i per tant, la màxima és fugir. Si cal, donant un cop de distracció a l'agressor (que el deixi momentàniament incapacitat). Per això, una vegada exposada la teoria, les mateixes estudiants practiquen a l'aula amb un agent dels Mossos (que porta un vestit especial per minimitzar els cops).
El policia explica, a més, que durant la part teòrica del curs també s'expliquen diferents maneres per evitar que la víctima "es bloquegi i entri en efecte túnel" quan es trobi davant un possible agressor. Per exemple, se'ls aconsella que cridin per alertar la gent que hi pugui haver al seu voltant. O que utilitzin gestos de distracció, com llençar el mòbil i aprofitar el moment de desconcert de l'agressor per fugir.
La sotsinspectora Rosa Negre explica que les xerrades i els tallers volen fer adonar els i les estudiants que la seguretat s'ha de concebre "de manera activa". Per això, se'ls plantegen diferents situacions amb la premissa "Com reaccionaries si...", perquè prenguin consciència dels consells d'autoprotecció. A més, també se'ls demana que analitzin les seves rutines diàries, perquè s'adonin d'aquells moments en què a vulnerabilitat pot ser més gran i com compensar-la.
De fet, la cap de la URPAC subratlla que aquesta és una "diferència substancial" respecte les xerrades que els Mossos fan a secundària. "Parlem sobre situacions que generen alarma i hi reflexionem conjuntament", explica Rosa Negre.
La feina de prevenció que els Mossos d'Esquadra porten a terme a la UdG supera l'àmbit de les aules. De fet, gràcies a aquestes xerrades, algunes estudiants els han demanat ajuda (bé sigui perquè en algun moment elles mateixes han estat víctimes, bé sigui per a familiars o conegudes). A més, algunes d'elles han tractat la temàtica de la violència masclista als seus treballs de finals de grau. "D'allò que es tracta és que ens coneguin de tu a tu i que sàpiguen que hi som per ajudar-les", conclou la sotsinspectora.
