'Desenvolupament d'un projecte de realitat virtual per a la rehabilitació motora i funcional dels pacients amb ictus' proposa desenvolupar un entorn de rehabilitació basat en la realitat virtual immersiva a través de l'ús d'ulleres 3D.
Hi participen l'Hospital Josep Trueta de Girona, la Universitat de Girona (UdG) i Mutuam.
El projecte consta de dues fases. La primera fase, que va acabar al juliol, va servir per desenvolupar el sistema de realitat virtual immersiva amb la creació d'un entorn virtual per fer exercicis de rehabilitació dissenyats específicament per als pacients. D'això, es n'ha encarregat l'Equip de Recerca del Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la UdG a partir de les necessitats descrites per part de l'equip clínic, format per especialistes en neurologia i rehabilitació.
La segona fase, que és la que ha començat aquest setembre, és la de l'assaig clínic. Els pacients que han patit un ictus i que estan ingressats al Trueta comencen a treballar, durant la fase aguda, amb les ulleres tridimensional. I continuaran fent-ho durant el procés de rehabilitació intensiva a Mutuam. Tots ells tenen en comú haver patit una pèrdua de força en almenys una les extremitats superiors.
Els pacients es posen les ulleres 3D i fan un seguit d'exercicis que consisteixen, per exemple, en agafar objectes de diferents dimensions i col·locar-los dins caixes, obrir cofres o destriar imatges.
L'informàtic Antonio Rodríguez ha explicat que hi ha diferents graus de dificultats: "La forma de l'objecte afecta molt a com es pot agafar, com arrossegar-lo o si és més difícil o més fàcil llançar-lo de la taula. També hi ha exercicis a diferents alçades perquè hagin d'aixecar més o menys el braç. Tot això està pensat per treballar la motricitat fina i intentem que es pugui ajustar i adaptar a cada pacient".
Jaume Villà és un dels pacients que ha començat a treballar amb aquesta tecnologia i ha afirmat que l'experiència és molt satisfactòria perquè veu com l'ajuda a recuperar la mobilitat: "De mica en mica vaig aconseguint fer el moviment i recuperar tot el que s'havia perdut". "Ha estat molt positiu, i el que m'agrada més és veure la feina que fan tots els professionals per a tots nosaltres, per ajudar-nos a millorar", ha afegit. Villà té més afectada la mobilitat de la part esquerra i la parla. La "mà tonta", que li diu a l'esquerra, veu que "ja no ho és tant" perquè ha pogut superar amb èxit els exercicis que li han proposat.
La fisioterapeuta de la unitat d'ictus del Trueta, Elis Rufino, ha subratllat que d'aquesta manera es pot "treballar jugant": "És més divertit per als pacients. Aquests exercicis ja es feien amb la rehabilitació convencional però veiem que fent-ho amb realitat virtual immersiva el pacient es motiva més, pren la iniciativa". De fet, apunta que detecten millores pràcticament immediates perquè els malalts guanyen força i, també, ànim.
De fet, una altra de les potes del projecte és avaluar si la rehabilitació amb el sistema de realitat virtual immersiva sumada a la rehabilitació convencional millora la seva evolució, aconseguint que guanyin en autonomia funcional i en satisfacció. La directora del projecte, la neuròloga del Trueta Yolanda Silva, ha explicat que podran comprovar, als tres mesos i a l'any, si els pacients que han pogut utilitzar la tecnologia han experimentat millores més ràpides.
I un altre aspecte important, segons exposa la doctora Silva, és treballar l'efecte mirall: "Si el pacient no pot moure, per exemple, la banda esquerra, amb l'efecte mirall a la realitat virtual veu projectada la imatge del moviment de l'extremitat superior que no té mobilitat, encara que només mogui l'altra. Així, les neurones afectades estan també treballant tot i que el pacient, de forma activa, no pugui moure l'extremitat".
Els professionals creuen que amb la realitat virtual immersiva s'obre camp de futur per córrer. Per exemple, poder recrear a través de la tecnologia tridimensional espais de casa del pacient perquè guanyi familiaritat, desenvolupar exercicis per a extremitats inferiors o, fins i tot, per treballar la parla.
El projecte ha estat finançat amb els diners recaptats a la primera Cursa/marxa solidària per l'ictus a Girona, 'Corre per l'ictus!', que es va fer el 10 de novembre de 2019, i amb l'ajuda e-health COMG, dotada amb 12.000 euros, i lliurada el 2021 per a aquest projecte de recerca.
