La sentència recull que, al judici, la víctima el va exculpar parcialment i que consta a la causa que havia denunciat pressions per part de la família de l'acusat perquè es retractés i negués les dues agressions sexuals.
El tribunal argumenta que hi ha proves suficients per condemnar-lo per detenció il·legal i intent d'homicidi però no per les violacions. L'Audiència també inhabilita el processat per exercir la pàtria potestat de la filla menor d'edat que té amb la víctima.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Mercedes Alcázar, recull que l'acusat, Bismark Antonio Gou, i la víctima van ser parella durant 12 anys i van tenir una filla en comú. La relació, però, es va acabar el juliol del 2019. En un primer moment, apunta el tribunal, tots dos van mantenir bona relació, arribant a fer sortides familiars.
Tot va canviar la nit del 28 de juliol, quan la víctima va anar a casa de l'acusat, a Girona, a recollir les claus d'un cotxe que compartien. Un cop al domicili, el processat li va dir que volia reprendre la relació i això va provocar una discussió entre els dos. Durant la disputa, l'acusat li va ruixar els ulls amb un esprai irritant i la va subjectar amb força pels braços. Després de discutir, van dormir fins quarts de tres de la matinada.
En aquell moment, el processat li va dir insistentment a la dona que anessin plegats fins al santuari dels Àngels perquè li volia prometre allà que deixaria de beure per poder recuperar la relació. La víctima hi va accedir però li va dir que, abans, volia passar per casa per assegurar que les seves filles (la que té en comú amb el processat i una altra de més gran) estaven bé.
Quan estaven al cotxe, la dona es va adonar que l'acusat agafava una ruta diferent i no anaven en direcció a casa d'ella. Va ser aleshores quan la víctima va intentar saltar del cotxe amb marxa però no ho va poder fer perquè l'home la va tornar a ruixar amb l'esprai irritant. La dona va recuperar la visió quan ja eren als Àngels.
Segons la sentència, es van estar allà fins a les onze del matí i, a dins el vehicle, l'acusat es va adormir recolzat damunt les cames de la víctima. Després, va tornar a conduir per anar fins a Monells a comprar aigua i sucs i, d'allà, van anar fins a un camí apartat a la zona del Montnegre, al terme municipal de Quart: "Durant tot el trajecte l'acusat va insistir dient que canviaria i la víctima li deia que ho deixessin així, que ja veurien amb el temps".
Ja a Quart, van tornar a discutir "per l'addicció a la beguda de l'acusat": "En un moment determinat, l'acusat, decidit a acabar amb la vida de la víctima i armat amb un ganivet d'ús domèstic, li va assestar una forta ganivetada sota el pit esquerre".
L'home va intentar apunyalar-la un segon cop però la dona va poder agafar la fulla del ganivet amb la mà per impedir-ho. Quan va veure la dona ensangonada, li va netejar la cara i les mans i es va dirigir cap al cotxe. La víctima va aprofitar aquest moment per fugir bosc a través, fins que va arribar a un mas on va poder demanar ajuda.
La sentència de la secció quarta recull que al judici, que es va fer al juny, la víctima va canviar la versió que havia mantingut davant la policia i al jutjat d'instrucció. A la sala de vistes, va negar les dues violacions que havia denunciat inicialment i també va atribuir les lesions amb el ganivet a una mena d'accident fortuït durant un forcejament.
El tribunal lamenta, però, que les acusacions no aprofundissin en les contraccions: "L'episodi de l'apunyalament és explicat confosament per la víctima a la vista oral però no la van interrogar sobre el per què de la diferència tan radical de les seves declaracions".
L'Audiència argumenta que aquest dèficit impedeix que la sala pugui tenir en compte les declaracions a instrucció i hagi de valorar exclusivament el relat de la víctima al judici. Per això, la sentència conclou que hi ha altres proves que permeten condemnar-lo per detenció il·legal i homicidi en grau de temptativa però no per les dues violacions, que no compten amb cap més càrrega probatòria si no hi ha la testifical de la dona.
El tribunal argumenta que consta a la causa que la víctima va comunicar als Mossos d'Esquadra que estava rebent pressions de la família de l'acusat perquè es retractés al judici i negués parcialment els fets i que també hi ha una carta que la dona va enviar al processat el desembre del 2019 disculpant-se per haver declarat "coses que no van passar en la realitat". Això podria portar a pensar que va canviar la versió per por o pressions però la sala lamenta que no se li preguntés al judici sobre aquesta possibilitat.
La secció quarta li imposa una pena de 3 anys de presó per detenció il·legal i 7 anys i mig de presó per intent d'homicidi, tots dos delictes amb l'agreujant de parentiu. També li prohibeix apropar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb la víctima i les seves filles durant 4 anys i l'inhabilita per a l'exercici de la pàtria potestat de la filla en comú fins que sigui major d'edat.
El processat no haurà d'indemnitzar la víctima perquè hi ha renunciat. Sí que haurà de pagar a l'Institut Català de la Salut 19.156,50 euros en concepte de despesa mèdica per al tractament de la víctima.
La sentència exposa que, arran de les ferides, van haver d'operar la víctima d'urgència. Va estar vuit dies ingressada a l'hospital i va trigar-ne 197 a curar-se. A més, li han quedat seqüeles.
La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
