Científics de la Universitat de Girona (UdG) estan estudiant el possible origen d'una estranya síndrome que afecta els sargs i que fa que un cop cuinats adquireixin una textura de pneumàtic.
Fa temps que investigadors de diferents països intenten esbrinar aquest fenomen, que pateixen alguns exemplars d'aquesta espècie (Diplodus sargus) que es troba al Mediterrani i habita principalment en fons de roques, sorra i prats marins. L'alteració només es pot detectar després de la cocció i el fa "immenjable".
Aparentment, però, el peix afectat no es pot diferenciar de la resta i la síndrome no estaria relacionada ni amb la manera de pescar-lo ni cuinar-lo, tot i que sí que podria estar-ho amb la contaminació.
De fet, aquest fenomen, conegut com 'Abnormally Tough Specimen Syndrome (ATS' succeeix des de fa més de trenta anys, especialment a les costes de França, Espanya i Itàlia, on ja es coneix com "il sarago di goma". I, malgrat que principalment només afecta el sarg, també s'ha pogut observar ocasionalment en d'altres espècies de la mateixa família com l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.
Fa més d'una dècada, investigadors italians van relacionar el fenomen dels sargs de goma amb la introducció de la 'Caulerpa racemosa', una alga invasora al Mediterrani, però l'equip d'investigadors gironins liderat per la doctora en biologia animal Margarida Casadevall, han descartat inicialment aquesta hipòtesi perquè el primer cas de sarg amb aquesta síndrome a Catalunya va detectar-se molt abans de l’arribada de l'alga a les costes catalanes.
Un altre dels factors estudiats com a precursors de la síndrome és el poc greix acumulat pels peixos, una reserva que resulta vital per la supervivència de l’espècie, ja que actua com a font d’energia en períodes reproductius. Llavors la sospita va recaure en el fet que una reserva baixa de greixos dels sargs els podria fer més susceptibles a malalties, sobretot lligades a factors ambientals.
Tanmateix, l’equip de científics gironí ha descartat, també, aquest factor per dues raons: la síndrome apareix al llarg de tot l’any, no només en època de posta, i l’únic peix amb la síndrome era, precisament, molt gras.
No obstant això, durant l’estudi dels greixos en sargs, els investigadors van descobrir, en l’únic exemplar amb ATS, una concentració de coure hepàtica molt alta, cosa que podria suggerir una relació entre el contingut de greix, la concentració de coure i la síndrome d’ATS.
Un cop excloses les dues hipòtesis, l’alga invasora i el greix, el factor de la contaminació ha pres pes en la investigació, un supòsit que el reafirma el fet que el problema s'hagi observat en diferents punts del Mediterrani especialment afectats per la contaminació.
En els estudis dels investigadors de la UdG també s’han detectat, a la carn dels sargs, concentracions mitjanes de mercuri superiors als límits imposats per la UE, a més de nivells més alts de Cu i Zn en individus del golf de Roses, on, tenint en compte els hàbits alimentaris del sarg, es va plantejar una possible relació amb les pintures antiincrustants de vaixells i gàbies d'aqüicultura.
Malgrat els avenços, però, els científics remarquen que calen més estudis per avaluar fins a quin punt els hàbits d'alimentació d'aquests individus i el lloc d'on s’alimenten poden ser responsables de l'acumulació d'elements tòxics en els peixos.
