El corb marí és una espècie vulnerable a l'extinció i que ara pateix l'acumulació de plàstic en ambients marins i costaners.
Els microplàstics són porcions de materials plàstic que s'han anat fragmentant fins arribar a mesurar menys de 5 mil·límetres. La procedència d'aquests microplàstics al corb marí es deu al fet que s'alimenta de preses que prèviament han ingerit els fragments.
La tipologia dominant d'aquest material dins dels aparells digestius són la fibra (99,6%).
Un estudi elaborat per un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG) ha detectat que el 93,7% dels corbs marins de la costa catalana tenen microplàstics i determina que la concentració és diferent en funció del sexe de l'exemplar. De fet, les femelles estudiades tenen una acumulació més gran d'aquest material tant a l'estòmac com a les egagròpiles. La longitud mitjana dels fragments que s'han trobat és d'entre 1 i 2,5 mm.
Per altra banda, els investigadors apunten que els exemplars d'aus del Maresme tenen més incidència de plàstics dins dels sistemes digestius que no pas els de la Costa Brava. A més, s'ha comprovat que el major percentatge de microplàstics són negres, seguits del vermell i del blau. Aquest color dels fragments és una informació molt valuosa perquè pot ajudar a descobrir l'origen dels materials.
El grup de recerca Desmares II ha analitzat mostres de plomes, fetge i múscul de vint corbs marins per comprovar la contaminació de metalls pesants per veure com afecta a l'espècie. Els resultats mostren que com menys reserves de greix tenen -i per tant, més dèbils- més presència de metalls pesants tenen.
A més, els 20 individus analitzats en la mostra tenen una elevada càrrega parasitària. En total s'han identificat 1.520 paràsits, entre ells la F. Anisakidae. El corb marí n'és un hoste definitiu i no li causa la mort, però si que li genera estrès i el debilita.
L'equip Desmares II ha donat continuïtat a les dues edicions anteriors de l'estudi amb un increment d'anàlisi d'egagròpiles (s'han recollit 4.500 mostres) per determinar la dieta del corb marí. També s'ha equipat amb GPS 72 individus per saber com es mouen i quines zones freqüenten.
La recerca s'inclou en un projecte de tres centrat en la sostenibilitat de la pesca artesanal i la incidència que aquesta art pot tenir en espècies com el corb marí. En aquest sentit, el projecte ha abordat problemes com ara les captures dels ocels que fan les xarxes de pesca artesanal i que també pot afectar a altres espècies com ara la tortuga.
Per reduir aquesta captura involuntària, s'han fet proves amb uns llums a les xarxes de pesca que serveixen per allunyar corbs marins i tortugues sense que afectin a les captures comercials de peix. D'aquesta manera es protegeix la fauna marina i es treballa per la sostenibilitat de la pesca artesanal. Ara, es traslladarà el coneixement adquirit durant el projecte al sector de la pesca i als organismes gestors.
La recerca s’ha liderat pels investigadors i tècnics del grup de recerca en Biologia Animal de la UdG, Carles Tobella, Josep Maria Bas, Albert Compaña, Xènia Frigola, Marta Muñoz i Margarida Casadevall; hi han col·laborat estudiants que hi han desenvolupat el seu Treball Final de Grau (Nil Macià i Irene Canal) i s’ha finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.
