El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat es remunta al 27 de novembre del 2017.
La víctima, un home que estava convalescent i tenia problemes de mobilitat, vivia al mateix edifici que l'acusat, un bloc del carrer Puigneulós de la ciutat de Girona.
Segons va explicar al judici, aquell dia, cap a les 3 de la tarda, quatre persones -entre les quals, el processat- van irrompre al seu pis, el van colpejar i li van arrencar una cadena d'or que duia penjada al coll.
3 hores més tard, l'home va tornar a trobar-se amb el processat al replà de l'edifici. Hi va baixar després que el seu germà, que havia anat a visitar-lo després que li expliqués que l'havien robat, va començar a discutir-se amb l'acusat. Aleshores, segons va relatar, l'acusat el va tornar a agredir i li va robar el mòbil.
Després, el processat va pujar a casa seva, en va tornar armat amb una mena de matxet i els va començar a perseguir. Durant el judici, la víctima va explicar que el seu germà va poder repel·lir l'atac, però ell no. Segons va explicar, el processat li va assestar un únic cop de matxet, dirigit al coll, però va acabar ferint-lo al braç perquè va aconseguir aixecar-lo per defensar-se.
El processat, per la seva banda, va negar els fets. S'enfrontava a una condemna de 20 anys i mig de presó i 1.680 euros de multa per temptativa d'homicidi amb abús de superioritat, robatori amb violència en casa habitada, maltractament, tinença d'armes prohibides i lesions. A més, també a pagar 3.176 euros d'indemnització a la víctima.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, l'absol de tots els delictes. I ho fa perquè el tribunal té "seriosos dubtes" que fos ell qui cometés tant els robatoris com l'atac amb el matxet.
Segons recull l'Audiència, aquella tarda els Mossos d'Esquadra no van detenir l'acusat al pis on suposadament s'havia refugiat. Entre d'altres, perquè a l'habitatge hi vivia un altre home que es deia exactament igual que el processat, perquè quan van trucar a la porta no els van obrir i perquè, com que l'acusat era un vell conegut de la policia, van optar per identificar-lo a través de fotografies.
"Aquest va ser el motiu pel qual van renunciar a entrar a detenir-lo; una decisió que, per altra banda, va fer que fos impossible obtenir l'arma amb la qual s'hauria comès l'agressió", recull el tribunal, en referència al matxet. I aquí, la sentència ja subratlla que la identificació mitjançant fotografies, com ha recollit el Tribunal Suprem, té "valor nul com a prova de càrrec".
Però no només això. La sentència també subratlla que, de fet, ni la víctima ni dos testimonis més -entre els quals, el seu germà- van identificar l'acusat durant una roda de reconeixement que es va fer quan ja es trobava en presó preventiva. De fet, els dos testimonis van assenyalar un figurant, dient que estaven "segurs al 90%" que es tractava de l'agressor.
I la cosa no s'acaba aquí. Perquè durant el judici a l'Audiència, si bé la víctima va identificar l'acusat "després que la fiscal hi insistís molt", els altres dos testimonis no ho van fer. Per tot plegat, el tribunal conclou que té "dubtes raonables sobre la identitat" de l'acusat i, per això, l'absol.
De fet, el dia del judici, el tribunal ja va absoldre de viva veu un segon acusat a la mateixa sala de vistes. En aquest cas, perquè la mateixa víctima va exculpar-lo. S'enfrontava a 4 anys i mig de presó i a 480 euros de multa per haver participat presumptament en el primer robatori.
La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de deu dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
