Després de mantenir una comissió de treball amb el Departament d'Educació, els sindicats asseguren no han rebut cap proposta concreta.
En paral·lel a la reunió, els sindicats s'han concentrat des de les 10.30h davant del Departament per queixar-se que la Generalitat no està complint, diuen, el seu compromís de negociació amb les organitzacions sindicals.
Es tracta de la primera de les mobilitzacions anunciades la setmana passada per visibilitzar que la negociació per la recuperació de les retallades no avança. La concentració era unitària i, per tant, l'han convocat USTEC-STEs, CCOO, Intersindical-CSC, Professors de Secundària (aspepc·sps), UGT, CGT i USOC.
Els representants sindicals han recordat que en l'acord signat al setembre -pel qual es recupera l'horari lectiu previ a les retallades per als docents tant de primària com de secundària- van pactar també donar-se el primer trimestre de marge per continuar negociant la resta de punts que els van portar a les vagues del curs passat. Per això, han advertit que si a finals de desembre, quan s'esgoti el primer trimestre, no hi ha avenços tornaran a sortir al carrer.
Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, ha afirmat als mitjans de comunicació que el discurs "continua sent el mateix" i ha lamentat que Educació es presenti a la comissió de treball sense propostes per discutir. Segura ha admès que no tenen "gaire esperança" de cara al 14 de novembre, la pròxima reunió de la Mesa, i ha fet una crida a la "bona voluntat" del Departament per concretar propostes.
Segura ha recordat que entre les reclamacions sindicals hi ha retornar als sis anys el primer sexenni –que està a nou actualment- i ha apuntat que Catalunya és l'única comunitat autònoma que segueix exigint aquests nou anys treballats, en lloc de sis.
La secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé, ha assenyalat que fins el 31 de desembre treballaran per calendaritzar la reversió de les retallades, però ha advertit que a partir d'aleshores, si no han arribat a acords, tornaran a mobilitzar la comunitat educativa i sortiran de nou al carrer, després que el curs passat els sindicats convoquessin diverses jornades de vaga i manifestacions.
El portaveu del sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), Xavier Massó, ha afirmat que estan "estancats" i ha exigit a Educació propostes concretes més enllà d'"informes d'autosatisfacció", que és el que creu que ha posat damunt la taula fins ara la conselleria.
La directora general del Professorat, Dolors Collell, ha explicat en una atenció posterior als mitjans que el que s'ha fet aquest dimarts és la darrera de les comissions de treball previstes a l'octubre. Les comissions de treball, ha dit, són "tècniques" i en aquest espai no s'hi negocia "res", ja que la negociació es fa a la Mesa.
En aquest sentit, Collell ha assenyalat les pròximes reunions de la Mesa pactades i acordades en el calendari, el 14 de novembre i el 14 de desembre, com els espais de negociació. "Aquest és el punt on estem", ha afirmat.
En aquest marc, Collell ha apuntat que els sindicats ja disposen de les propostes calendaritzades per Educació i recollides en un document intern. Segons ha detallat, en el document hi consten les dues que tenen un impacte econòmic el 2023, que són la reducció de l'hora lectiva i equiparació del cos de professorat tècnic d'FP al cos de secundària amb efectes retroactius des del gener del 2021.
Les propostes següents són la reducció d'hores dels majors de 55 anys el curs 2024-2025, i començar a cobrar un complement d'activitat a partir dels sis anys, i no els nou. Així, la proposta inicial d'Educació no preveu que cap d'aquestes dues mesures es pugui aplicar el curs vinent, com volen els sindicats.
"Estem d'acord en invertir més i revertir les retallades però això ho hem d'anar harmonitzant amb totes les necessitats que hi ha al sistema educatiu, que no són només les que els sindicats plantegen", ha reblat Collell, que ha recordat inversions importants com ara per a l'escola inclusiva. A més, la directora general de Professorat també ha demanat "ser conscients del context econòmic".
D'altra banda, Educació ha aprofitat la comissió de treball per presentar als sindicats un document d'anàlisi sobre la despesa pública en Educació a Catalunya per partir d'una "diagnosi compartida".
El document conclou que Catalunya ha augmentat "considerablement" la despesa en Educació però que aquest augment no s'ha traduït en un augment de l'indicador respecte el PIB. El document assegura que l'indicador penalitza especialment països amb un PIC per càpita sobre la mitjana i posa l'exemple de Catalunya.
Segons l'anàlisi, feta per la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva del Departament de Presidència, la despesa pública en Educació a Catalunya va ser de gairebé 9.000 milions d'euros el 2020, el 65% del qual aporta la Generalitat. El document també recull altres dades, com ara el 8,3% de creixement de docents per cada mil alumnes entre el 2015 i el 2020 o el 30% d'augment de la despesa en educació no universitària el mateix període.
