Els nous protocols dels Mossos d'Esquadra en casos de desnonaments i ocupacions contemplen mantenir la intervenció de les unitats d’ordre públic en situacions “d’última necessitat”.
Així ho ha assegurat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, juntament amb el comissari en cap, Eduard Sallent, on han explicat que els màxims responsables dels dispositius seran els caps de les àrees bàsiques policials, que hauran de seguir uns criteris unificats per tot Catalunya.
Elena ha explicat que fins ara no existia un protocol clar i tampoc té coneixement que altres cossos policials en tinguessin. Els dos procediments normalitzats de treball, que és com s'anomenen els protocols, abordaran les ocupacions i els desnonaments i han estat avalats per la Fiscalia Superior de Catalunya. Tindran en compte si es tracta d'ocupacions flagrants, que són delictives, o de desnonaments de famílies vulnerables.
El conseller ha recordat que entre el 2016 i el 2022 s'han fet més de 73.700 desnonaments a Catalunya, només el 21%, uns 15.300, han requerit presència policial, i només 601 han requerit la intervenció dels antiavalots, el 0,8% del total.
Durant l’any 2021, segons dades publicades a la pàgina web del Poder Judicial, la policia catalana va rebre un total de 3.203 requeriments judicials per intervenir en auxili de l’autoritat judicial en aquest tipus de serveis. Els dos primers trimestres d’enguany, l’estament judicial ha requerit la presència dels Mossos en un total de 1.827 desnonaments.
Les tres regions policials que més requeriments de desnonaments han rebut són la Metropolitana Nord, la de Girona i la de Barcelona. A banda, durant l’any 2021 es van interposar un total de 9.398 denúncies per ocupació d’immobles (en comparació als 3.203 requeriments judicials per desnonament sol·licitats per l’autoritat judicial). E
n els dos primers trimestres d’enguany, s’han tramitat 4.824 denúncies per ocupació a tot el territori (en comparació a un total de 1.827 de requeriments judicials per desnonament). Les tres regions policials que han rebut més denúncies per ocupacions en el període mencionats han estat la Metropolitana Nord, la Metropolitana Sud i la de Barcelona.
En tot cas, Elena i Sallent han volgut diferenciar clarament entre les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer, d'aquelles que paguen a una màfia perquè els busqui un pis on viure. També es tindrà en compte si l'habitatge ocupat és residència habitual o no, però han assegurat que els casos d'habitatges habituals ocupats són molt poc habituals, un "mite molt residual", i que normalment es donen per equivocació, ha explicat Sallent.
En aquest sentit, ha explicat que l'estandardització dels protocols serà positiva per a tothom, perquè primerament donarà seguretat jurídica als agents intervinents. Quan un jutge ordeni un desnonament d'una família vulnerable la Comissaria General d'Informació avaluarà el possible risc d'incidents i els qualificarà en una escala de tres graus: cap protesta, protesta pacífica i protesta amb risc per a persones i béns.
En aquests supòsits, les unitats d’ordre públic no intervindran d’ofici a no ser que siguin requerides per l’autoritat judicial competent o quan el cap del dispositiu, o els comandaments superiors, valorin que en l’entorn del desallotjament es poden produir riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns, accions que puguin comprometre l’ordre públic o accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial.
La intervenció policial també serà proporcional i gradual, començant pels equips de mediació, continuant amb els agents de seguretat ciutadana i acabant, només si és necessari, pels agents d'ordre públic de l'ARRO o la Brimo.
Els protocols també pretenen millorar la qualitat dels atestats, per tal que els jutges i la fiscalia puguin valorar millor el tipus d'actuació. Igualment, els Mossos contactaran amb els serveis socials per saber si tenen coneixement del desnonament, tot i que l'obligació de fer-ho és dels jutjats. Els protocols han estat acordats amb la fiscalia, però no pas amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que intervé en un protocol més genèric, ha explicat el conseller.
Sallent ha justificat els protocols perquè la policia ha de tenir en compte l'equilibri de drets que hi ha entre el dret a l'habitatge, el dret a la propietat i el delicte flagrant d'usurpació o violació de domicili. En aquest sentit, Elena ha demanat penes de presó més dures pels que directament entrin en domicilis que no són seus. Així, Sallent ha explicat que en cas que es detecti un salt d'alarma, que s'estan fent els actes preparatoris per entrar en un domicili o que els veïns alerten de l'entrada, els agents podran actuar sense ordre judicial prèvia.
El comissari en cap ha explicat que el límit de 48 hores per desallotjar un habitatge recentment ocupat és un mite, i no està fixat legalment. No obstant, ha dit que el propietari hauria de denunciar l'ocupació per facilitar i accelerar l'actuació policial.
La nova unitat central estarà adscrita a l'àrea tècnica de seguretat ciutadana dels Mossos, i estarà formada per un caporal i tres agents. Farà feina bàsicament d'anàlisi i donarà pautes a les ABP, que seran les encarregades de decidir el dispositiu concret de cada cas. Aquesta nova unitat central farà canviar l'actitud del cos policial davant dels desnonaments, han explicat. Si fins ara l'actuació sempre era reactiva, ara es farà una anàlisi prèvia per conèixer el fenomen de les ocupacions i els desnonaments.
Preguntats per si canviaran els casos on sí que actuen l'ARRO o la Brimo, Elena i Sallent han recordat que els Mossos actuen com a policia judicial i han de ser fiables. Prioritzaran la responsabilitat social, però han advertit que hauran de complir la llei i les decisions judicials. Així, Elena ha assegurat que l'actuació de les unitats d'ordre públic no serà diferent a l'actual. "Totes les unitats del cos s'utilitzen en funció de la seva necessitat, com els Tedax, la canina o els de subsòl", ha afirmat Elena. El comissari en cap ha assegurat que l'ARRO i la Brimo no estan pensades per desnonar, però s'utilitzen en cas de necessitat quan hi ha mobilitzacions que poden posar en risc persones o béns.
Així, mai ha estat en dubte que actuaran les unitats d'ordre públic si el jutge ho demana. La novetat és que ara es posa per escrit l'aposta per la mediació i la intervenció de les unitats de seguretat ciutadana, i que això sigui un criteri homogeni a tot arreu i que no depengui del criteri del responsable de torn.
