En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

L'acusat, Ricard Llorente, parlant amb l'alcalde de Sant Julià de Ramis i la diputada Montse Bassa. / Foto: Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat es remunta al 6 de desembre del 2018.

Aquell dia, el partit d'extrema dreta Vox i Borbonia van convocar un acte per celebrar els 40 anys de la Constitució a la plaça U d'Octubre de Girona.

Com a resposta es va muntar una manifestació antifeixista, que va acabar amb càrregues policials, un detingut i diversos ferits.

L'acusat, Ricard Llorente, que és regidor a l'Ajuntament de Vilajuïga, s'enfrontava a 6 anys de presó per desordres públics i atemptat contra l'agent de l'autoritat. La fiscalia l'assenyalava, sobretot, per haver llançat un roc contra els Mossos d'Esquadra que formaven part del cordó policial que custodiava l'accés a la plaça.

Durant el judici, Ricard Llorente va admetre que aquell matí va llançar un globus de pintura en direcció a la plaça. Ho va fer, però, amb intenció d'embrutir l'espai de manera "simbòlica", i no amb l'objectiu d'agredir els agents. A la sala de vistes, l'acusat també va negar haver llançat cap pedra contra els mossos i va assegurar, de fet, que a ell l'havien detingut poc després que comencessin les càrregues.

La sentència, que ha emès la Secció Tercera, absol Llorente de tots els càrrecs. El tribunal conclou que, quan va llançar el globus amb pintura, Llorente ho fes amb intenció "d'agredir" els mossos. I que, més enllà d'això, no ha quedat provat que l'acusat tirés cap pedra contra un intendent dels Mossos que formava part del dispositiu policial que custodiava la plaça, ni que tampoc anés a la manifestació amb intenció de "menyscabar la pau pública".

L'Audiència diu que, tot i que l'intendent va assegurar haver vist com el processat li llançava una pedra, no hi ha cap altra prova més enllà de la seva declaració que ho corrobori. I aquí, la sentència subratlla que cap dels altres mossos que van passar per la sala de vistes va explicar haver vist com Llorente llançava el roc o que tampoc hi ha cap vídeo ni imatge que ho demostri. A més, el tribunal també indica que tampoc es va recollir la pedra del terra per aportar-la com "a objecte de l'acusació, o com diuen els clàssics, la prova del delicte".

"La conclusió de la sala és que no s'han dissipat prou els dubtes sobre si allò que va llançar l'acusat va ser un globus amb pintura o bé, per contra, una pedra de grans dimensions", recull l'Audiència. "I en aquestes circumstàncies, el testimoni de la víctima no té la força necessària per enervar la presumpció d'innocència", diu el tribunal, en referència a l'intendent dels Mossos.

Pel que fa al delicte de desordres públics, la sentència de Girona recull que aquesta acusació és "desorbitada" en el cas de Ricard Llorente. Per una banda, perquè pel simple fet d'haver participat a la protesta, no se li poden atribuir els aldarulls que va provocar un "grupuscle" de manifestants. Però per l'altra, perquè com que se'l va detenir poc després, "la participació de l'acusat va ser tan fugaç i episòdica que no es pot afirmar que hagi participat materialment en cap desordre".

En conseqüència, la Secció Tercera de l'Audiència absol Ricard Llorente de tots els càrrecs. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC en un termini de deu dies.