El 79,2% de les 395 persones enquestades a les comarques gironines per Creu Roja asseguren que experimenten algun tipus de soledat no volguda.
Això representa que gairebé 8 de cada 10 la pateixen i que, d'aquests, un 22% admeten patir soledat "greu" o "molt greu". Per contra, un 20,7% creuen que no estan "soles".
Aquestes són algunes de les dades que s'extreuen de l'informe de l'Observatori que ha analitzat la soledat a tot Catalunya, que es va elaborar a principis d'any i que ha agafat mostres de les quatre demarcacions.
L'estudi també trenca amb el tòpic que les persones grans són les que se senten més soles sinó que són els més joves els que pateixen més soledat. A més, l'informe estableix una clara relació entre soledat i vulnerabilitat i conclou que la soledat no volguda és inversament proporcional al nivell d'ingressos.
Segons l'estudi, els migrants són els que pateixen els casos de soldat més greus (29,8%), seguits de les persones amb malalties o discapacitats.
D'altra banda, l'informe remarca que el sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles i que, de fet, està més relacionat amb la falta de relacions i de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, constata que es va perdent "l'estigma" que associa viure sol amb estar sol i constata que un de cada tres menors de 65 anys volen viure sols quan arribin a la vellesa.
Pel que fa als recursos, l'informe detalla que gairebé vuit de cada deu no tenen cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família però que aquesta xifra disminueix entre el grup de més edat.
L'informe també posa en relleu l'impacte de la pandèmia i detalla que un de cada tres enquestats ha vist créixer el seu sentiment de soledat arran del coronavirus. I un 62% ha experimentat canvis en les seves relacions personals que avui dia encara es mantenen. Entre elles, la reducció del nucli de persones amb qui tenen relació o una disminució de les relacions presencials. Aquests canvis, a més, han afectat especialment els més joves.
En relació a això, la tècnica de l'Observatori, Anna Sabaté, creu que la pandèmia pot haver agreujat aquestes situacions de soledat però que consideren que, en realitat, ha posat en "relleu" uns problemes que ja existien abans.
Sobre el paper de les noves tecnologies, l'informe conclou que tres de cada deu persones creuen que els poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida. Gairebé 5 de cada 10, entre els col·lectius amb accés a internet. A més, vuit de cada deu utilitzen diàriament aplicacions i eines com el Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se.
Tot i això, des de Creu Roja alerten que aquells que es relacionen principalment a través de les xarxes són els que tenen uns índexs més alts de soledat. Sabaté ha insistit, també, que durant la pandèmia "l'escletxa" digital ha suposat un "autèntic abisme" per als col·lectius més vulnerables i que des de l'entitat tenen, entre els reptes de futur, lluitar contra això.
En aquest sentit, el coordinador provincial de Creu Roja, Jordi Martori, ha defensat alguns dels projectes que porten a terme per pal·liar aquestes situacions. Entre ells, el programa Enreda't amb el qual han atès durant el 2021 gairebé 300 persones amb l'objectiu de reforçar la seva xarxa social.
