A finals d’octubre SUBMON va confirmar la troballa de set exemplars juvenils de nacra (Pinna nobilis) dins dels àmbits dels Parcs Naturals de Cap de Creus i de les Illes Medes.
Les van trobar en els col·lectors de larves que s’havien instal·lat en aquesta zona amb l’objectiu de recollir aquelles que s’haurien pogut reproduir, sota la coordinació de Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat .
Els individus juvenils es van traslladar al centre de la Ràpita de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), on s’han mantingut en aquaris amb condicions controlades per tal que poguessin créixer i, després, poder agafar-ne mostres.
Les anàlisis de l’ADN fetes pel Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (LIMIA-IRFAP, Govern de les Illes Balears) confirmen que els juvenils són de l’espècie Pinna nobilis, però també que tots estan infectats pel protozou Haplosporidium pinnae, el paràsit responsable de que l’espècie estigui al límit de l’extinció.
Calia identificar-ne l’espècie perquè els juvenils també podien correspondre a una altra espècie de nacra que s’hi assembla, la Pinna rudis, però que no pateix cap amenaça pel paràsit.
Segons admet l'IRTA, la troballa era esperançadora, ja que podia suggerir que l’espècie es reproduís amb èxit en aquesta zona. No obstant, "els resultats posen de manifest que el paràsit continua present al medi i que els juvenils no són resistents".
"Per una banda, és bona notícia saber que les nacres encara s’estan reproduint, però les perspectives de l’espècie no són gaires bones, ja que els juvenils es poden infectar i morir", lamenta la investigadora del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA, Patrícia Prado. D’altra banda, també afegeix que no és habitual trobar individus juvenils infectats i això fa palesa encara més l’extrema fragilitat de l’espècie.
De fet, dues de les set nacres albergades als aquaris de l’IRTA ja s’han mort i les altres segueixen en condicions controlades de baixa salinitat i baixa temperatura per aconseguir que sobrevisquin, tot i que la investigadora explica que "un cop el paràsit infecta individus tan petits, les probabilitats de sobreviure són molt baixes". De fet, un vuitè juvenil ja va morir durant el transport des del mar fins al centre de l’IRTA.
Per ara els científics desconeixen d’on provenen aquestes larves. Una de les hipòtesis és que podrien ser filles de la desena de nacres localitzades fa pocs mesos per un grup de submarinistes voluntaris al Cap de Creus i les illes Medes, aparentment resistents al paràsit.
D’altra banda, tampoc descarten que puguin venir de les nacres de les llacunes costaneres de França, on l’espècie sobreviu perquè les condicions ambientals són poc idònies per al paràsit.
Un dels objectius dels científics i les administracions és aconseguir reproduir l’espècie en captivitat per reintroduir-la, tot i que el problema persistiria perquè el paràsit segueix circulant pel mar. Per això, una de les altres solucions és trobar zones lliures del paràsit. Aquest és, juntament amb la instal·lació dels col·lectors de larves, un dels objectius del projecte europeu LIFE Pinnarca, liderat per la Universitat Catòlica de València amb la participació de l’IRTA.
Per ara, a la costa mediterrània espanyola només queda la Badia del Fangar (delta de l’Ebre) com a lloc segur per a les nacres, però Prado adverteix que "si només queda un reducte de poblacions aïllades hi haurà molta consanguinitat, cosa que les faria més vulnerables davant d’altres infeccions o pertorbacions del medi i posaria encara més en perill la supervivència de l’espècie".
