El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat es remunta en una data indeterminada del 2017. El processat, un jove de 24 anys, s'enfrontava a una condemna de 13 per haver violat una menor tornant de festa a Anglès.
Segons sostenia la fiscalia, el processat va aprofitar que s'havia quedat sol amb l'adolescent, que havia begut més del compte, per fer-la anar per terra i violar-la en una zona propera a l'institut.
Durant el judici, que es va celebrar a la Secció Tercera, l'acusat va negar els fets, dient que s'havia limitat a acompanyar la menor fins a casa seva. La denunciant per la seva banda, va assegurar que el processat havia abusat d'ella, i que després de fer-li sexe oral, l'havia penetrada vaginalment.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, admet ja d'entrada que el focus de la causa gira al voltant de dues "versions contradictòries". Per una banda, la d'ell; i per l'altra, la d'ella (que al judici va declarar a porta tancada).
Tot i que el tribunal admet que el relat de l'adolescent és "persistent i coherent", i troba lògic que quan va declarar incorregués en alguna contradicció perquè els fets es remunten cinc anys enrere, l'Audiència també conclou que no hi ha cap prova ni indici que permeti corroborar la violació. De fet, la sentència subratlla que el "dèficit probatori" és tan "notori" que no permet fet decaure la presumpció d'innocència de l'acusat.
L'adolescent va denunciar el processat l'octubre del 2020, tres anys després dels fets. Ho va fer, precisament, després de saber que una altra adolescent també l'havia denunciat per agressió sexual. I això, indica la sentència, ja d'entrada "impedeix tenir la prova física d'una possible agressió" (perquè no s'han pogut aportar informes de les lesions que li hauria fet en llançar-la per terra ni tampoc mostres vaginals).
Però deixant això de banda, l'Audiència també admet que hi ha altres elements de prova, més enllà dels que s'haurien pogut fer si la violació s'hagués denunciat immediatament, que "brillen per la seva absència". I aquí, concreta que la jove va explicar que havia agafat un herpes arran de la violació, però que a la causa no s'ha aportat cap informe mèdic que ho avali, ni que tampoc s'han aportat les converses de Whatsapp que ella hauria mantingut amb l'acusat després de l'agressió sexual.
"Ella declara que hi va haver aquests missatges posteriors, però no s'aporten", recull la sentència. A més, l'Audiència també s'estranya que no hi hagi ningú de l'entorn de la denunciant a qui l'adolescent hagués pogut explicar que l'havien violada, o que s'hagués fixat en el seu estat d'ànim. "I tampoc hi ha cap informe sobre les possibles conseqüències psicològiques, o la seva afectació en l'àmbit educatiu, que els fets denunciats li podrien haver provocat", diu el tribunal.
Al costat d'això, l'Audiència també es fa ressò del què va explicar un jove que aquella nit era amb ells. Durant el judici, aquest testimoni va explicar que no va veure "res estrany" en el comportament de l'acusat. I que quan tots tres se'n van anar de la festa, ell els va acompanyar un tros abans de deixar-los sols.
Per aquests motius, la Secció Tercera de l'Audiència absol l'acusat del delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys que se li imputava. A l'hora de dictar sentència, el tribunal també subratlla que no és "cap prova de càrrec" que el jove també estigui investigat en una altra causa per fets similars.
La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC.
