Per posar xifres a la problemàtica del sensellarisme, l'Ajuntament de Girona ha elaborat un informe que segons concreta la regidora de Drets Socials, Núria Pi, va més enllà "de les persones que dormen al carrer".
Es basa en una metodologia europea, coneguda amb l'acrònim ETHOS (European Typology of Homeless and Housing Exclusion) que també posa el focus en totes les formes d'exclusió residencial. Des d'aquells qui no poden pagar el lloguer, s'han vist forçats a ocupar o bé pateixen infrahabitatge.
Segons aquesta metodologia, a Girona hi ha actualment 4.172 persones que pateixen sensellarisme o exclusió residencial. D'aquestes, el gran gruix -fins a 3.821- són famílies o particulars que no poden pagar el lloguer, comparteixen pis amb d'altres, tenen al damunt una ordre de desnonament o bé han hagut d'ocupar un habitatge.
N'hi ha 28 més que viuen en barraques, caravanes o bé s'estan en naus abandonades. I les 323 restants o bé viuen al carrer o bé s'estan en albergs, pensions, hostals o en pernocten en recursos municipals (com ara La Sopa). Dins aquest darrer grup s'hi troben 86 indigents que dormen al ras, als portals dels edificis o bé a l'interior de caixers.
Segons concreta la regidora, partint del recompte que es va dur a terme al maig, a Girona les persones que dormen al carrer han crescut un 43% en els darrers sis anys (perquè al 2016, l'últim any que es va fer el cens, se'n van detectar 60).
La majoria dels indigents passen la nit als barris de Santa Eugènia-Can Gibert, a l'Eixample Nord o al Barri Vell i a la zona centre (en places, portals o llocs que els serveixen per refugiar-se). El seu perfil és el d'un home de 43 anys, amb problemes de salut o addiccions, solter i sense vincles amb els seus familiars.
Núria Pi admet que el sensellarisme, en totes les seves formes, s'ha convertit en un "problema" que deriva en una "exclusió social severa". I que no és exclusiu de Girona, sinó que s'estén arreu del país. Per afrontar-lo, la regidora de Drets Socials subratlla que cal avançar "cap a un nou sistema de protecció", que entre les seves prioritats ha de tenir la de reduir les persones que dormen al carrer.
Coincidint amb l'arribada de la fred, l'Ajuntament de Girona torna a engegar el Pla Fred. Aquest any, el dispositiu per atendre els indigents s'avançarà uns dies -comença l'1 de desembre- i s'allargarà fins al 31 de març. S'habilitaran 42 llits a l'edifici de l'antiga UNED, set més que l'any passat. N'hi haurà sis reservats per a dones i dos més per si cal fer aïllaments.
Els indigents que hi pernoctin rebran brou i esmorzar, i també podran fer servir les dutxes de la Devesa (entre dos i tres dies per setmana). Per accedir-hi, caldrà tenir una derivació per part de serveis socials (a excepció dels majors de 70 anys, les dones i els discapacitats). No s'hi podrà entrar si s'està sota els efectes de l'alcohol ni tòxics i si algú deixa d'anar-hi durant dues nits, perdrà el llit.
La regidora de Drets Socials ha explicat que, de cara a propers anys, l'Ajuntament treballa per millorar aquest dispositiu que s'activa amb l'arribada de l'hivern. Es vol allargar entre un i dos mesos més i també oferir altres serveis complementaris que s'allarguin tot l'any (com ara les dutxes).
Precisament, per revertir el sensellarisme, l'Ajuntament treballa per crear un nou centre que estigui obert tot l'any,. Segons ha concretat la regidora, a diferència de La Sopa -on hi ha un pla de treball- aquest serà un recurs "de baixa exigència", on l'única cosa que es demanarà a les persones que hi accedeixin és que "es comportin".
La idea és que aquest centre serveixi com a porta d'entrada als serveis socials, amb la idea de poder "acabar vinculant" els indigents als recursos que ofereix el consistori. El projecte s'ha presentat a les convocatòries dels fons europeus Next Generation, i com que encara s'està pendent que es resolgui, Núria Pi no ha volgut avançar-ne massa detalls, com ara la ubicació. Sí que ha concretat, però, que la idea inicial és que tingui una vuitantena de places.
Per pal·liar el sensellarisme, aquest any l'Ajuntament de Girona hi destina 1,9 MEUR. Entre d'altres, aquest paquet inclou el Pla Fred, les aportacions a La Sopa, les ajudes d'urgència (entre les quals, a joves no acompanyats) o els ajuts d'emergència habitacional. Precisament, aquests últims, segons ha concretat la regidora de Drets Socials, han tingut un augment "molt important" en comparació amb el 2021.
Núria Pi ha admès que, malgrat els esforços que fa l'Ajuntament, tota aquesta quantitat queda curta. "Si no hi destinéssim tots aquests diners, el problema encara seria més greu; però és evident que cal més suport de la Generalitat, perquè els recursos municipals són finits", ha subratllat la regidora. I aquí, Núria Pi també ha recordat que la ciutat acaba patint les conseqüències de "l'efecte crida" que es genera des de la rodalia (perquè altres municipis no tenen prou recursos per afrontar la problemàtica del sensellarisme).
Per últim, la regidora de Drets Socials ha volgut posar l'accent en què, a l'hora d'afrontar la problemàtica del sensellarisme, cal avançar cap a un nou model que posi el focus en la "prevenció" i que avanci cap al "treball en xarxa" de tots els professionals i entitats implicades. I aquí, per exemple, ha explicat que cal impulsar un equip de carrer especialitzat en l'atenció a les drogodependències o incorporar més pisos d'inclusió.
