L'objectiu del nou Protocol Marc és posar fi a la violència institucional, i per fer-ho proporciona unes bases comunes per a la intervenció dels poders públics en l’abordatge de les violències masclistes, a partir d’un enfocament feminista.
En aquest sentit, incorpora el concepte de la diligència deguda, el qual obliga les institucions i els poders públics a intervenir correctament per garantir els drets de les dones i del seu entorn proper.
De fet, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, l’ha definit com un “protocol de protocols”, ja que estableix uns estàndards que caldrà que compleixin la resta de protocols, tant els sectorials i territorials com els protocols-guia o d’altres. “És un deute històric amb totes les dones del país, volem fixar unes bases solides i no fer cap més pas enrere a l’hora de garantir els seus drets”, ha insistit.
El document suposa un canvi de paradigma en l’abordatge de les violències masclistes. Inclou formes de violència molt invisibilitzades com l'obstètrica, la digital, la vicària i la de segon ordre, així com nous àmbits en què es poden manifestar les violències, com el digital, la vida política, l'institucional i l'educatiu.
També aborda la revictimització o victimització secundària incorporades fins ara i abasta, per exemple, les vulneracions dels drets sexuals i reproductius, la negligència o inadequació de la resposta davant casos d'assetjament que es produeixin en les administracions públiques, i l'ús institucional de la falsa síndrome d'alienació parental.
Alhora, s’introdueixen en el document conceptes de la Llei 17/2020 que modifiquen les intervencions i polítiques públiques, com la interseccionalitat o el reconeixement dels feminicidis, que també comprèn les induccions al suïcidi i els suïcidis a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona, així com el concepte de consentiment sexual.
La seva creació fixa uns estàndards que han de complir tots els protocols, instruments, circuits i serveis vinculats a l'abordatge de les violències masclistes. Paral·lelament, també s’estan elaborant nous protocols en sectors o àmbits en què no n’hi havia, conjuntament amb els departaments responsables. Una de les principals finalitats és evitar la duplicitat d’actuacions, la fragmentació d’instruments o la desconnexió dels circuits i serveis.
El pressupost dedicat a les polítiques per combatre les violències masclistes es va duplicar amb el primer pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes, el del 2022, fins a assolir els 30,5 milions d’euros.
En els propers anys es passarà de 17,9 milions en el període 2018-2021 a 50,7 milions per al període 2022-2025. Aquest inclou tant les polítiques pròpies com el finançament als ens locals, a través del contracte programa, per a les polítiques d’atenció a les dones i contra les violències masclistes que duen a terme.
D’altra banda, el Govern ha aprovat la Declaració institucional del 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Vers les Dones. La declaració reconeix que “la violència masclista té moltes formes”, però subratlla que, de totes elles, “les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades”. És per això que l’executiu ha enfocat enguany la commemoració del 25 de novembre cap a la visibilització de les violències sexuals i la sensibilització sobre aquest fenomen, “un component central del patriarcat”.
El text recorda que les violències sexuals “no tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder”, un poder que s’utilitza per cosificar, humiliar, dominar, disciplinar, generar por i restringir la llibertat de les nenes, adolescents i dones. Un poder que també crea “l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins a rebre una negativa directa”.
La declaració també reconeix el paper dels moviments feministes d’arreu del món, que “s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal”, han assenyalat les causes i les conseqüències d’aquest tipus de violències i han identificat tots els àmbits en què es produeixen.