L’Ajuntament de Girona ha aprovat la represa dels treballs arqueològics a la Casa Pastors. És un pas imprescindible per poder fer les obres de rehabilitació per convertir-la en el nou Museu d’Art Modern i Contemporani.
Després que la junta de govern local hi hagi donat el vistiplau, es preveu que el contracte surti demà a licitació. Tindrà un cost de 186.411,49 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de quatre mesos.
Aquests treballs s'han de fer obligatòriament, perquè hi obliga la Comissió de Patrimoni abans de fer la rehabilitació de l'edifici. Aprofitant això, a més, l'Ajuntament ha ampliat les excavacions, amb l'objectiu de tenir un estudi històric i arqueològic més aprofundit sobre la història de Girona.
"Ara és el moment d’aprofitar totes les obres de reforma de la Casa Pastors per estudiar a fons tot el que amaga el subsol", subratlla el tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Lluís Martí. El regidor admet que, tot i que les excavacions comportin retardar l'inici de les obres, també tenen "una part positiva, tant o més important, com és aprofundir en el coneixement dels orígens i l'evolució de la ciutat".
"Al Barri Vell els treballs arqueològics hi són relativament habituals, però per la situació de la Casa Pastors ens trobem en un punt on val la pena que les excavacions siguin encara més minucioses del que és habitual”, diu Martí. Per la seva banda, el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, explica que "les hipòtesis i els antecedents semblen indicar que en aquest espai és molt possible que apareguin vestigis de rellevància que aportaran noves dades i testimonis al coneixement de la història de la ciutat".
"A més, tota aquesta informació aportarà valor afegit al nou equipament museístic que s’ha de construir a la Casa Pastors", diu el vicealcalde. I hi afegeix: "En el futur, les troballes es podrien incloure en el discurs del futur museu o bé, en el cas de troballa d’objectes, integrar-se al Museu d’Història de Girona".
Per una banda, es faran prospeccions arqueològiques amb georadar per generar visualitzacions del subsòl a diferents profunditats, que indiquin la possible localització de restes arqueològiques. Aquesta tècnica es durà a terme en un àmbit d’actuació de 549,51 m2 de la planta baixa.
Per altra banda, s’excavaran tots aquells espais on el projecte de rehabilitació de la Casa Pastors preveu rebaixar el nivell del terra. En total, seran 140,03 m2 (a la torre oest, a l’ala nord i a l’ala est). Simultàniament, es duran a terme sis cales dintre del rectangle delimitat pel recinte emmurallat, per la façana de la Casa Pastors, per les cases veïnes i pel cos principal de l’edifici actual.
L’objectiu és localitzar i identificar estructures medievals (com ara l’església de Santa Maria de les Puelles) o romanes (com restes del fòrum de la ciutat romana) que es recullen en les hipòtesis de treballs previs que han elaborat arqueòlegs i historiadors. Gràcies a les cales es podran documentar les restes arqueològiques i protegir-les davant les obres de rehabilitació de l’equipament. En cas que fos necessari, s’haurà d‘adaptar el projecte en funció de les restes posades al descobert.
A banda de les excavacions arqueològiques, el contracte també inclou els treballs auxiliars que aquest tipus d’intervenció requereix. Aquests consisteixen en la retirada del paviment actual i la creació de cales i l’obertura de rases per retirar la runa i així facilitar la investigació arqueològica del subsol.
Durant l’execució dels treballs s’ocuparà una part de la plaça de la Catedral per tal de poder transportar la runa amb camió fins a la planta de tractament de residus de la construcció. Finalment, el contracte inclou la realització d’un programa de divulgació de les excavacions i dels seus resultats.
Les excavacions a la Casa Pastors van començar el desembre del 2019, però poc després es van haver d’aturar per la necessitat d’enderrocar els murs del pati oest per seguretat. La continuïtat de les excavacions posava en risc l’estabilitat dels murs, ja que en comprometia els fonaments. L’enderroc d’aquests elements es va dur a terme el 2021.
Ara, un cop realitzats aquests treballs, es reprendran les excavacions arqueològiques. Com va demanar la Comissió de Patrimoni, aquest és un pas imprescindible per tirar endavant el projecte d’adequació de la Casa Pastors, aprovat el 2018, i que signa l’arquitecte Jordi Bosch Genover.
La Casa Pastors està situada al costat nord-oest del perímetre de l’antiga Gerunda i al costat del portal de Sobreportes, una de les antigues entrades a la ciutat. L’edifici integra restes de muralles romanes i medievals, del castell dels Montcada i Sobreportes.
Va ser seminari (s. XVI i XVII), casa de la família aristocràtica Pastors (s. XIX) i seu del comandament de la defensa de Girona durant la Guerra del Francès (s. XIX). A principis del segle XX, va ser adquirida per Cristòfol Grober i permutada amb l’Ajuntament de Girona a canvi d’uns terrenys per construir una fàbrica. Entre el 1973 i el 2013 va ser la seu l’Audiència Provincial.
La part fortificada de la Casa Pastors forma part del BCIN 4388 MH. L’edifici està registrat a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC 21284) i es troba a l’interior del BCIN 120-CH, que correspon al nucli antic de Girona.
