Davant la falta de pluges dels darrers mesos, les reserves d'aigua dels embassaments catalans han continuat baixant.
Al sistema Ter-Llobregat, el pantà de Sau es troba al 18,41% de la seva capacitat, amb 20,08 hectòmetres cúbics d'aigua. L'any passat es trobava al 39%.
El de Susqueda està al 46,64%, amb 108,68 hectòmetres cúbics, però fa un anys es trobava al 52,26%. El de la Baells, a Cercs, està al 29,16% amb 31,91 hectòmetres cúbics, lluny del 64,61% de fa un any. El de la Llosa del Cavall, a Navès, se situa al 27,63%, amb 22,11 hectòmetres cúbics d'aigua, que dista del 62,46% de l'any passat. Per últim, l'embassament de Sant Ponç, a Clariana de Cardener, està al 48,46%, amb 11,82 hectòmetres cúbics, quan fa un any estava al 87,20%.
Pel que fa al de Darnius Boadella es troba al 32,87% de la seva capacitat, amb un total de 20, 08 hectòmetres cúbics d'aigua. Fa un any en tenia 23,87, un 39,07% de la seva capacitat.
Un cop analitzades les recomanacions de l’Observatori de la Sequera i convocat el Comitè de Sequera a finals de la setmana passada, el Govern va prendre dimarts la decisió de declarar l’alerta en els àmbits Ter Llobregat i Darnius-Boadella, un escenari que preveu l'aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics.
En concret, hi ha limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).
Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines i la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.
El Pla de Sequera, l'eina per gestionar els episodis d'escassetat d'aigua, està activat des del mes d'octubre del 2021. Des d'aquest moment, s'ha analitzat mensualment la situació amb l'objectiu de determinar si es produeixen canvis en alguna de les 18 àrees en què estan dividides les conques internes en funció de la font de proveïment principal (embassaments, aqüífers o pluviometria).
En l’àmbit del Ter Llobregat, que es troba en l'escenari de prealerta des del febrer d'enguany, fa nou mesos que s'estan aplicant mesures, com l'increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Això ha evitat que els embassaments estiguin set punts per sota del seu volum actual (sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d’excepcionalitat).
A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s'ha potenciat la producció d’aigua regenerada, fet que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic. En la fase d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 litres restants serviran per garantir el cabal ecològic.
També en aquest escenari de prealerta, s'ha contactat amb els ajuntaments i el món local per avaluar i validar l'estat dels plans d'emergència per sequera, a més d’intensificar els missatges d’estalvi cap a la ciutadania i els diferents sectors econòmics.
El Govern va assegurar dimarts que no preveu, ara per ara, entrar en l'estat d'emergència, que sí implicaria restriccions en l'aigua de boca. El següent pas però seria l'excepcionalitat.
D'altra banda, Riudecanyes (19%), la capçalera del Llobregat i l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona continuen en stiuació de prealerta. Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantenen en situació de normalitat.
A banda de al sequera hidrològica, la resolució publicada al DOGC estableix que surten de l'estat de sequera pluviomètrica severa o extrema i tornen a la normalitat les unitats de Fluvià-Muga, l'aqüífer del Baix Ter, l'embassament de Darnius Boadella, l'embassament del Ter, l'Empordà, el llac de Banyoles i la Serralada Transversal. En canvi, entren en situació de sequera pluviomètrica severa les unitat d'explotació Capçalera del Ter i Mig Llobregat. En situació extrema entra la unitat 13 dels embassament del Ter-Llobregat.
La Comissió Interdepartament de Sequera serà l'encarregada de fer el seguiment de l’evolució dels diferents estats de sequera i d’acordar les mesures necessàries, incloses les de caràcter normatiu, que es considerin més adients per minimitzar l’impacte associat a l’agreujament de la sequera o al risc de desabastament per a la població.
La comissió està presidida per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i integrada per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el conseller de Salut, Manel Balcells, així com el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. A la reunió també han assistit, a més del president, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Pérez, i el director d’abastament de l’ACA, Jordi Molist.
