La documentació de Pere Cerezo va viatjar amb ell i part de la seva família des de Girona fins a l'Argentina, on es va haver d'exiliar.
Segons ha explicat el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas, ressegueix diferents períodes, des de la Segona República a la Guerra Civil i la marxa a l'exili via França.
Hi ha reflexions autobiogràfiques manuscrites, documentació com el passaport argentí que li van expedir a França per marxar cap a l'Argentina o el carnet de diputat al Parlament de Catalunya. "No és molta documentació en quantitat però sí en qualitat", ha explicat Vall.
La documentació estava en mans dues filles de Cerezo que van marxar amb ell i la seva segona esposa a Argentina. Ja fa uns anys, la Fundació Josep Irla va contactar amb les hereves i van començar a marcar els passos per aconseguir que aquest patrimoni documental tornés a Catalunya.
"Teníem clar que ell lloc on havia de ser era a l'arxiu municipal de la ciutat", ha exposat. Finalment, ja és una realitat i aquest dimarts han signat el conveni que materialitza la donació. A més, l'historiador Jordi Galí està acabant de preparar un llibre sobra la vida de Pere Cerezo, que segurament veurà la llum a finals d'octubre o a principis de novembre.
Vall també ha explicat que Cerezo sempre va exercir de gironí de "soca-rel", tot i ser fill de pares de la Rioja i haver nascut a l'Argentina. "No se sap ben bé per què van arribar a Girona però ho van fer quan tenia 6 anys i es va socialitzar amb els valors republicans", ha afegit. De fet, ben aviat va entrar en política i va ser regidor a l'ajuntament per, després, convertir-se en alcalde entre el 1937 i el 1939, els últims anys de la Guerra Civil.
Josep Huguet, de la Fundació Josep Irla, ha destacat que Cerezo és un exemple de català que es va mantenir ferm fins al final per defensar els valors de la república i plantar cara a les tropes franquistes. Per això, sosté que recuperar la documentació i posar en valor la seva figura a través d'un llibre no és només un exercici de memòria històrica, sinó una manera de superar una "transició mal feta que va confondre amnistia amb amnèsia". "Els aparells de l'estat no es van netejar dels que havien col·laborat amb el règim franquista, per això ens trobem en la situació que tenim ara", ha dit.
En la mateixa línia, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha afirmat que es poden establir paral·lelismes entre Cerezo i la persecució als valors republicans. "Eren anys de llum i d'esperança acabats de forma ignominiosa pel franquisme i que va acabar, igual que ara, amb persones a l'exili", ha exposat. Per això, posa en valor el fet de poder "conèixer una mica més" un "home digne i fidel als valors republicans" com va ser Cerezo.
