L'acusat s'enfrontava a 18 anys de presó per dos delictes d'abús sexual a menor de 16 anys amb prevalença de relació de parentiu (un d'ells, amb introducció de membres corporals).
A més de la presó, la fiscalia i l'acusació particular sol·licitaven 20 anys de llibertat vigilada i que no es pogués acostar a menys de 300 metres ni comunicar-se amb la filla durant 10 anys.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Mercedes Alcázar, conclou que "no ha quedat acreditat" que, entre finals de novembre i principis de desembre del 2019, l'acusat fes tocaments als genitals a l'adolescent mentre estaven estirats al sofà del pis familiar de Girona.
L'Audiència tampoc considera provat que l'abril del 2020, en ple confinament, el pare tornés a abusar de la menor "sota el pretext" de fer-li un massatge per relaxar-li la musculatura després que l'adolescent fes esport.
El tribunal de la secció quarta, com en sentències anteriors, torna a criticar la instrucció per no haver incorporat a la causa declaracions o pericials que podrien haver servit per provar els presumptes abusos i haver deixat el cas orfe de proves: "No poden corroborar-se les manifestacions incriminatòries de la víctima amb elements que les dotin de certa objectivitat, i no comptant amb més elements de prova que el relat de la denunciant, amb l'absència d'elements que el corroborin objectivament i subjectivament i davant la negació dels fets per part de l'acusat, la sala no compta amb suficients elements probatoris per enervar la presumpció d'innocència".
Entre les possibles proves que el tribunal troba a faltar hi ha, per exemple, el WhatsApp que la mare de la menor (que es va divorciar de l'acusat arran de la denúncia) va explicar al judici que li havia enviat l'acusat demanant "perdó" després d'una conversa on hauria reconegut els fets.
Tampoc hi ha informació sobre el seguiment que la menor va fer al Servei d'Intervenció Especialitzada perquè només hi ha un informe "mancat d'autor" que no avalua les possibles conseqüències per a la menor "ni tampoc hi ha constància documental del tractament terapèutic" que ha seguit.
A més, tot i que la sala subratlla que hi ha persistència en la incriminació en el relat de la víctima, apunta que hi havia mala relació entre el pare i la menor, provocada sobretot perquè es va oposar a una relació que tenia amb un noi de 22 anys quan ella en tenia 14, arribant-lo a denunciar per abusos: "El fet que els seus pares denunciessin la seva exparella i que la separessin d'ell és una circumstància a tenir en compte com a possible influència en la denúncia contra el seu pare".
"Aquestes circumstàncies exigeixen que, a l'hora d'analitzar el seu testimoni, s'hagin d'analitzar amb major zel els paràmetres restants, seguint el criteri que el debat juridicopenal no es pot situar en els termes de la relliscosa credibilitat d'un relat, sinó més enllà: la seva corroboració externa o credibilitat extrínseca", conclou l'Audiència.
A banda d'absoldre el pare, l'Audiència també deixa sense efecte les mesures cautelars adoptades en fase d'instrucció. El pare tenia vigent una ordre d'allunyament.
