Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l'últim any (de març del 2021 a març del 2022) han tancat 6 granges gironines.
D'aquestes, ho han fet una a l'Alt Empordà, una a la Cerdanya, una a la Garrotxa i tres al Pla de l'Estany.
Actualment, queden 36 explotacions lleteres a l'Alt Empordà, 25 al Baix Empordà, 33 a la Cerdanya, 22 a la Garrotxa, 34 al Gironès, 31 a la Selva, 15 al Pla de l'Estany i 7 al Ripollès.
El president de la cooperativa Llet Nostra, Jordi Riembau, explica que la crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha accelerat tancaments de granges de llet "previstos d'aquí quatre o cinc anys" per falta de relleu generacional. "Feia anys que treballàvem amb marges mínims i amb l'augment del preu de l'energia, els que estaven a punt de jubilar-se han preferit plegar ja", detalla.
En aquesta línia, Riembau denuncia que "no es respecten els costos de producció" de la llet perquè, segons detalla, hi ha grans superfícies que la venen "a preus que estan molt per sota del que val produir-la i ho utilitzen com a reclam", ocasionant així una competència deslleial al sector que provoca una caiguda del preu de la llet.
Per la seva banda, el secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Carmel Mòdol, coincideix a dir que el producte "s'ha banalitzat", però afirma que el preu de la llet "ha pujat des de principi d'any". En concret, detalla, el productor ha passat de cobrar uns 30 cèntims el litre de llet, a uns poc més de 50 cèntims. "Hi estaven perdent diners; ara han incorporat l'increment dels costos energètics", assegura Mòdol, que afegeix que "a mesura que evoluciona el cost, també ho fa el preu de la llet" i que això "feia molt temps que no passava".
L'eliminació de l'ajuda europea coneguda com a "sistema de quotes làctiques" el 2015, va provocar que el sector lleter deixés de tenir un mercat regulat i ha anat propiciant, a poc a poc, l'aparició de macroexplotacions. "Les ajudes actuals no compensa les regles del mercat", explica Mòdol, que detalla que d'aquesta manera, "el ramader que té pocs animals i, per tant, un cost de producció més alt, plega".
En canvi, les explotacions grosses sobreviuen. Les estadístiques mostren que "no s'han perdut litres de llet perquè han desaparegut explotacions, però la resta han incorporat més vaques". Una situació que el secretari d'Alimentació assegura que provoca "intranquil·litat" perquè, entre d'altres, "despobla el territori". "Llet en tindrem, però no tindrem el territori ocupat i gestionar com déu mana". Per això, assegura, es treballa amb "polítiques per afavorir la llet" com propiciar les agrupacions ramaderes.
Precisament aquest és un dels punts forts de Llet Nostra, que té afiliades només granges petites i mitjanes. La cooperativa permet als afiliats mantenir les granges al territori i "genera llocs de treball directes i indirectes". A més, segons assegura Riembau, segueixen "una economia circular" i ho justifica amb un exemple: "La femta de les vaques l'utilitzem per fertilitzar els camps on conreem el seu menjar".
Agrupar-se els permet també fixar un preu de llet més alt, però amb un topall per no allunyar-se massa de la competència. Un litre de Llet Nostra val 1,25 euros a diferència de les que la venen per sota de l'euro. "Podem apujar una mica el preu, però tampoc enfilar-nos gaire perquè no en vendríem", assegura Riembau.
Per poder subsistir, una de les apostes de la cooperativa és la de produir productes derivats com flams, iogurts o mató. I de fet, aquesta és una de les recomanacions que fa el Departament d'Acció Climàtica "per poder generar valor afegit". "Si estàs només amb la llet, ets molt vulnerable perquè la fan cada dia i l'has de treure de pressa perquè té un temps de caducitat curt", afirma Mòdol.
Pel que fa a l'augment de temperatures i a la sequera, el president de Llet Nostra detalla que a l'Empordà fa temps que ho pateixen. "Sempre tenim baixada de producció els mesos de juliol, agost i setembre, pel clima de Mediterrani", afirma. Riembau detalla que a l'estiu la producció els cau un 25% respecte als mesos més forts que són abril i maig.
A més, la crisi també ha suposat una pèrdua de litres de llet perquè "per assumir els costos, les granges han hagut de sacrificar animals abans de temps que passen a l'escorxador i suposen un altre ingrés". Pel que fa a les granges que han tancat definitivament, "han venut els animals en edat idònia de producció a altres granges i la resta, a la indústria càrnia". Tanmateix, segona detalla Riembau, enguany "han tingut més dificultat per recol·locar les vaques perquè ningú estava disposat a fer inversió".
Llet Nostra està formada per dues cooperatives: Ramaders del Baix Empordà (40 granges) i Cadí (80 granges). "A Ramaders tenim quatre nuclis de producció de llet", detalla Riembau. Aquests són el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, la Selva i el Gironès com a conjunt i, finalment, la plana de Lleida. A més, reben llet de la Seu d'Urgell procedent de la segona cooperativa.
Des de la cooperativa asseguren que tenen "sort" perquè "hi ha llista d'espera" per entrar a formar-ne part. Només n'admeten de nous "quan hi ha necessitat de llet". I és que, segons explica el president, no poden produir gaire excedents perquè no sabrien de què fer-ne. "Cada vaca produeix uns 30 litres de llet al dia i s'ha de consumir perquè no es conserva gaire temps", detalla el ramader.
Actualment, produeixen al voltant d'entre 40 i 45 milions de litres de llet l'any. Ho fan amb explotacions petites i mitjanes de fins a un màxim de 250 vaques. "Donem feina al territori on ara falta molta gent i emetem menys gas meta i purins perquè hi ha pocs caps de bestiar".
En aquesta cursa per ser més sostenibles, Llet Nostra està fent un estudi amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries per aplicar accions com generar electricitat a partir de plaques fotovoltaiques, canviar l'alimentació de les vaques perquè emetin menys o tractar la femta amb fosses cobertes i millorant-ne l'aplicació al camp.
