L'informe "Corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes" del 2022 elaborat per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) relecteix que el 80,2% dels enquestats creu que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció.
Aquest és un percentatge força per sobre del 67% del 2020 i només superat pel 82,3% del 2014. De fet, el 82,6% creu que la corrupció és un problema molt greu o bastant greu, davant del 79,5% de fa dos anys.
El nivell d'estudis és rellevant en la percepció de la corrupció, i les persones amb estudis primaris consideren, per sobre de la mitjana, que hi ha molta corrupció, que ha augmentat i que és un problema greu.
No obstant això, s'ha detectat un elevat índex de tolerància, relativització i justificació de conductes corruptes, i s'aprecien dificultats per identificar conductes potencialment corruptes.
Entre les conductes més tolerades, amb un 29,3% d'enquestats que ho accepten molt o bastant, hi ha que un alt càrrec admeti com a regal una caixa de vi. El 2020 era el 21,1% de la població. El 22%, davant del 12% de fa dos anys, accepta que un sanitari ajudi un familiar a saltar-se la llista d'espera.
El 18%, davant del 6,4%, accepta que un càrrec polític contracti un amic íntim per a un càrrec de confiança. Un 6,1% tolera que un funcionari accepti diners per accelerar un tràmit, cosa que abans només tolerava un 0,7% de la població enquestada.
Com altres anys, la conducta més justificada és empadronar un fill a casa dels avis perquè pugui matricular-se a l'escola desitjada. Ho tolera el 35,7% de la població, davant del 27% anterior. Trucar a un metge amic per saltar-se la llista d'espera passa del 22 al 31% de tolerància, mentre que no pagar l'IVA passa del 14 al 28%.
Per a Antifrau, són especialment rellevants les xifres que evidencien dificultats per identificar conductes clarament corruptes. El 2020 més del 92% veien corrupció en casos com aprofitar-se d'un càrrec públic per a benefici privat, votar un projecte per afavorir un fill o pagar per guanyar un concurs públic. Aquest 2022 els percentatges no superen el 78%, entre 14 i 18 punts percentuals menys.
Per edats, la gent jove tolera més la corrupció que la gent gran. Així, mentre que l'11,8% dels joves de 16 a 24 anys veuen molt acceptable que un funcionari accepti diners per agilitzar un tràmit, la mitjana de la població és del 6,1%. Un 14,5% dels joves accepta que un polític doni suport a un projecte per beneficiar els grups econòmics que donen suport al seu partit, acceptació que baixa al 6,9% en la mitjana de la població. Els mateixos percentatges es repeteixen en el cas d'un polític que contracta un amic íntim per a un càrrec de confiança.
També els homes toleren més la corrupció que les dones. Un 9% dels homes i un 5,4% de les dones accepta que els polítics contractin amics, el 9,7% dels homes i el 4,5% de les dones justifica amagar ingressos per pagar menys impostos, i el 10,2% dels homes i el 6,4% de les dones veu bé pagar serveis sense IVA.
La percepció de la ciutadania respecte els polítics no és gens bona. El 65% creu que són poc o gens honestos, molt per damunt del 53% de fa dos anys i ben a prop del 2010, quan era el 68% de la població. El 79% veu poca o molt poca transparència en les decisions públiques, i el 80% considera que els polítics donen poques explicacions sobre la seva gestió. El 81,4% veu vincles massa estrets entre política i negocis. El 44% creu que els partits polítics es financen il·legalment.
També es confia poc en l'honestedat del personal de l'administració. Un 35% creu que és molt o bastant honest. El servei públic on es considera més estesa la corrupció és el de les obres públiques, amb prop del 69%, en segon lloc l'urbanisme, amb un 66%, i en tercer lloc la justícia, amb un 60%. Els segueixen, per aquest ordre, l'adjudicació d'habitatges socials, els cossos policials, els serveis socials, l'ensenyament, la cultura i la sanitat.
L'activitat pública on es veu més estesa la corrupció són els contractes públics, amb un 70%, la concessió de llicències i autoritzacions, amb un 68%, i les subvencions a entitats, amb un 65%.
Els partits polítics, els bancs i els sindicats són les institucions on es considera més estesa la corrupció, amb percentatges que van del 75 al 62% de respostes dels enquestats, seguits del Parlament de Catalunya, la Generalitat, els mitjans de comunicació, els ajuntaments, les empreses privades, els clubs esportius i les fundacions i associacions. Les universitats només són assenyalades pel 35% dels catalans.
El 66% dels enquestats recela de la meritocràcia en l'administració, ja que considera que els nomenaments es basen poc o gens en el mèrit i la capacitat. El 73% considera que l'administració tracta de forma privilegiada les persones i entitats afins al govern. Per obtenir alguna cosa de l'administració o un servei públic, la ciutadania acceptaria abans fer un favor, un 33%, que fer un regal, 25%, o donar diners, 13%.
Un 72% dels enquestats considera que les relacions entre càrrecs públics i grups d'interès no són prou transparents. El 69% considera les mateixes institucions poc transparents, davant del 59% que pensava el mateix el 2020. Sobre les raons de la falta de transparència, el 50% creu que és perquè les administracions tenen alguna cosa a amagar, un 43% perquè sap que no hi haurà sanció, i un 26% perquè és car i complicat. Sobre els motius pels quals els ciutadans no demana informació a l'administració, el 50% diu que és molt complicat i el 47% perquè l'administració no respon.
Per un 86,6% dels enquestats el patrimoni i l'activitat econòmica dels càrrecs públics haurien d'estar controlats per un organisme independent. Un 77% d'aquests creu que el control s'hauria d'estendre a la família del polític.
El 66% creu que la informació que donen els mitjans de comunicació sobre els casos de corrupció és poc o gens objectiva, davant del 75% que considerava el mateix el 2020.
Pel que fa a l'autopercepció de la mateixa ciutadania, un 71,2% pensa que els catalans són molt o bastant honestos, percentatge que ha baixat des del 78,2% del 2020. Un 63,1% diu que es pot confiar en la majoria de la gent. Un 36% dels enquestats diuen que ells mateixos podrien fer alguna cosa per ajudar a combatre la corrupció. El que es veu més efectiu és denunciar-la, en un 35% dels casos, el 29% confia més en votar partits nets i que lluitin contra aquesta xacra, un 17% faria públic el cas concret i un 16% donaria suport a entitats anticorrupció.
No obstant, el 57% dels enquestats creu que la principal dificultat per denunciar un cas és la dificultat per reunir proves, davant del 50% que ho creia el 2020. En segon lloc, amb un 44%, hi ha la falta de resposta del sistema o la creença que el responsable no serà castigat, raó que esgrimien el 28% dels enquestats fa dos anys. La por a represàlies ha passat del 29 al 37% i el no saber on denunciar ha baixat del 27,5 al 26,7%.
Aquest any s’ha passat d’enquesta telefònica a enquesta en línia. Per aquesta circumstància els resultats no són estrictament comparables amb els obtinguts en onades anteriors. Es van fer prop de 1.900 enquestes entre finals de setembre i principis d'octubre.
El director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, s'ha mostrat preocupat per aquestes dades, que les considera "inacceptables" i evidències d'un "problema crònic". Sobre la major tolerància dels joves davant la corrupció ha especulat que es pot deure a diversos factors sociològics i psicològics, i al fet que alguns valors com la solidaritat poden haver quedat per darrere del triomf sense importar els mètodes per aconseguir-lo.
Per a la directora de relacions institucionals de l'OAC, Lourdes Parramon, la diferència entre homes i dones, joves i grans o persones amb estudis i sense es pot deure també al diferent impacte social que té la crisi econòmica.
A més, Gimeno ha opinat que bona part de la ciutadania té una "doble moral", ja que mentre toleren actituds pròpies properes a la corrupció, són molt exigents amb les administracions.
Per això, insta a millorar la conscienciació, però també a imaginar solucions reparadores pels afectats per la corrupció i a millorar la protecció dels alertadors o informadors. En aquest punt ha criticat que el Congrés de Diputats encara no hagi aprovat la llei que ha de protegir els alertadors. Depèn d'una directiva europea del 2019 que donava dos anys per fer-ho. "Encara que no ens agradin del tot alguns detalls, la veiem imprescindible", ha dit.
També espera que el Parlament legisli sobre aquesta matèria i que les dues institucions respectin les competències de l'OAC per protegir els alertadors i sancionar les conductes corruptes a l'administració pública. En aquest sentit, ha recordat que la ciutadania valora positivament la feina de l'OAC, que rep unes 500 denúncies anuals. D'altra banda, Gimeno ha explicat que l'OAC està preparant-se internament per assumir casos més importants.
Així mateix, ha demanat una professionalització de la funció pública, una reforma pendent de fa molts anys, ha dit Gimeno. Així, considera que els polítics han de prendre decisions, però aquestes han de ser executades mitjançant contractes transparents per part dels tècnics, sense lligams polítics ni conflictes d'interès. Al Parlament també li ha reclamat una llei electoral catalana.
