El Ministeri de l'Interior i les policies catalana, basca i navarresa han acordat aquest dimarts i dimecres impulsar 10 mesures per prevenir i evitar assassinats masclistes.
Entre aquestes hi ha un increment de l'ús de mecanismes telemàtics per controlar els agressors reincidents, l'advertència a les possibles víctimes sobre la perillositat de les parelles i més atenció a l'entorn de les víctimes per detectar casos que fins ara no es tradueixen en denúncies.
Interior també vol que la Fiscalia demani l'adopció de mesures de protecció de les víctimes i allunyament de l'agressor en molts més casos, encara que la víctima no sol·liciti explícitament aquestes mesures.
Les policies i administracions de tot l'Estat faran a partir d'ara reunions mensuals per avaluar l'impacte de les mesures i, si cal, adoptar-ne de noves.
Es tracta de frenar l'onada d'assassinats -49 al 2022 i 3 en el que va del 2023- amb nous mecanismes que també inclouen més formació per als agents i la creació d'una taula de coordinació entre les administracions i policies que donarà continuïtat a la d'aquesta setmana i que es reunirà de manera mensual.
Segons les dades del Ministeri, dels 49 feminicidis del 2022, 22 havien denunciat, un 46%. Són gairebé el doble del percentatge que hi havia en anys anteriors, on aproximadament el 20% de les dones assassinades havia presentat denuncia.
L'any 2022 les diverses policies van registrar 100.000 denúncies per violència masclista de les quals més de 30.000 recollien risc d'homicidi. Des de la creació del sistema VioGen, el 2007, més de 700.000 dones han entrat al sistema. En aquest temps s'han fet 6 milions de valoracions de risc i actualment hi ha 71.000 dones dins dels paraigües de VioGen de les que 31.000 gaudeixen d'algun tipus de seguiment perquè tenen algun grau de risc.
D'aquestes, segons fonts del Ministeri, actualment 18 estan en risc extrem i 716 en risc alt. Al sistema VioGen hi treballen més de 40.000 funcionaris de les diverses administracions, no només policia.
Interior reconeix que el mes de desembre ha estat especialment negatiu en la lluita contra la violència de gènere, però afirma que l'any passat entre gener i novembre es van millorar substancialment les dades. Aquest, afirmen, és un sistema "ben engreixat, solvent i seriós", però "susceptible de millora" i també "en evolució constant".
Les mesures que ara preveu impulsar tenen dos focus d'atenció: els agressors persistents, que tenen antecedents de violència masclista amb altres parelles anteriors, i les víctimes resistents, persones vulnerables que per raons socials i econòmiques tenen dificultats per afrontar la separació o són més dependents de la relació.
Per aquest motiu, el primer acord suposarà una reavaluació dels criteris que permeten detectar la perillositat per a les víctimes. En aquesta valoració de risc es tindrà en compte els antecedents de lesions per part dels suposats agressors, i la voluntat d'Interior és poder comunicar a les possibles víctimes -un cop facin una primera denúncia- el risc que corren pels antecedents de les seves parelles. Per fer-ho possible, el Ministeri avalua les possibilitats del marc jurídic, en la línia del que va apuntar aquest dimarts la Fiscalia.
El segon acord és dotar els agents de més formació perquè els sigui fàcil d'entendre i d'utilitzar el protocol d'avaluació de risc per a les víctimes. També que hi hagi més formació dels policies en el protocol zero, els primers als qui arriben els casos, especialment els agents de seguretat ciutadana. A més, s'enduriran els criteris per desactivar les alarmes en casos de violència de gènere, de manera que romanguin més temps al sistema policial.
El Ministeri i les policies autonòmiques també han acordat que cal centrar l'atenció a l'entorn de les possibles víctimes per detectar casos que no es tradueixen en denúncies. Es posaran en marxa campanyes de sensibilització.
Interior també vol millorar els procediments de casos d'especial rellevància o potencialment letals demanant als jutges que autoritzin la instal·lació de dispositius de seguiment telemàtic per a casos greus. També vol incrementar la col·laboració amb els serveis socials per donar cobertura a les víctimes. Actualment a l'Estat hi ha 3.000 agressors i víctimes de violència que porten polseres telemàtiques.
A més, els membres del sistema VioGen han acordat impulsar plans de seguretat individualitzats per a les víctimes vulnerables, és a dir, dones amb politoxicomania, carències comunicatives o malalties.
Igual que ha passat en els últims dos dies, Interior i les policies autonòmiques constituiran una mesa d'avaluació de casos letals amb reunions mensuals. D'aquestes reunions n'han de sortir mesures concretes que hauran d'anar acompanyades de decisions polítiques i canvis legals.
La portaveu dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, Montserrat Escudé, ha celebrat la decisió de la fiscalia de demanar el control mitjançant polseres telemàtiques quan els acusats d'agressió masclista no entrin a presó i ha explicat que a Catalunya hi ha uns quaranta casos amb aquest dispositiu.
"Celebrem qualsevol acció que es faci en aquest entorn", ha dit Escudé en roda de premsa a Madrid després de la reunió al Ministeri de l'Interior per abordar el repunt d'assassinats masclistes. Cap dona que en porti ha estat assassinada fins ara a Catalunya. La portaveu del cos policial català ha explicat que dels set feminicidis comesos el 2022, només dos havien denunciat.
