A la demarcació de Girona, les comarques que aglutinen més incendis a les llars són les de costa. A la Selva, l'any passat se'n van originar 208; al Baix Empordà, 182 i a l'Alt Empordà, 158.
Aquestes tres comarques acumulen 518 focs, més de la meitat dels que van produir-se a la demarcació, en total 918. També destaca el Gironès, on n'hi va haver 195.
Pel que fa a la resta de comarques, a la Garrotxa se'n van produir 68; al Pla de l'Estany, 45; a la Cerdanya, 37 i al Ripollès, 25. Els bombers ho relacionen directament amb la demografia de cada zona.
"Tots els serveis de foc en habitatge estan vinculats al nombre d'habitants; a més gent, més situacions que poden originar situacions de risc", detalla el cap del Servei de Prevenció de Bombers, Carles Noguera.
Per municipis, Girona lidera la llista amb 89 incendis, seguit de Lloret de Mar on l'any passat se'n van produir 52. A l'Alt Empordà, els municipis amb més focs al domicili van ser el Figueres (40) i Roses (23) i al Baix Empordà van ser Palafrugell (35) i Platja d'Aro (25). A les comarques amb menys incendis, on més se'n van produir van ser a les capitals: Olot (37), Banyoles (29), Puigcerdà (8) i Ripoll (11).
Els Bombers han identificat que majoritàriament els incendis s'ocasionen a partir de tres escenaris principals: un oblit a la cuina, una estufa o la llar de foc. Segons detalla Noguera, a la cuina se sol originar als fogons, on si l'oli es crema pot començar un incendi. A més, explica que en època de fred són comuns els focs per elements de calefacció.
"Per exemple, quan hi ha una sobrecàrrega per connectar massa radiadors elèctrics a la instal·lació o per apropar una estufa de butà a un sofà o a una cortina, que es poden incendiar". També n'originen llars de foc, si espeteguen a una catifa o si s'encén la xemeneia amb restes de sutge.
Una altra de les raons que detecta el cos perquè comenci un incendi en un habitatge és la manipulació de la instal·lació elèctrica. "Punxar la llum eliminant els mecanismes de seguretat és perillós perquè si algun punt s'esclafa massa, es pot provocar un incendi", afirma Noguera, que afegeix que "s'ha detectat un increment dels serveis pel fet que hi hagin molts més cultius il·legals" que es connecten fraudulentament a la xarxa. Segons detalla, també han aparegut noves causes d'incendi com l'explosió de la bateria de vehicles de mobilitat personal.
En tot el 2022 els Bombers han actuat en 918 incendis d'habitatges, fet que suposa un lleuger repunt respecte l'any anterior. Aquest petit increment va en consonància amb la tendència catalana. De fet, en tot el país els incendis en llars han crescut un 4%, passant dels 4.720 casos el 2021 als 4.915 el 2022.
El que aconsellen els Bombers per disminuir el nombre d'incendis és prevenir-los. Carles Noguera afirma que, per exemple, a la cuina "no es pot deixar res a sense supervisió". "Hem d'estar atents al que tenim al foc i no marxar mai de casa mentre estiguem cuinant".
També recalca que "cal netejar de forma regular els filtres de la campana, on s'acumula greix". Detalla que "si s'inflamés la paella i el foc s'agafés a la campana, seria més fàcil que l'incendi s'escampés de pressa a través dels conductes de ventilació".
A l'hivern, el cap del Servei de Prevenció de Bombers emfatitza que "es poden utilitzar sense problema estufes de butà o elèctriques" sempre que, recorda, "es deixi l'espai suficient entre altres objectes i no se saturi la xarxa". A més, insisteix en el fet que "cal apagar-ho tot quan es va a dormir".
Per les llars de foc, diu que és "imprescindible netejar almenys un cop l'any la xemeneia", per evitar que s'hi acumuli sutge i es pugui encendre. També, que cal "cremar fustes de bona qualitat, no resinoses i només cremar-hi llenya". En cap cas, plàstics.
Per últim, Noguera recomana instal·lar a totes les llars detectors de fums. "Sobretot per si el foc s'origina quan dormim". Ho reforça dient que fer-ho és "molt econòmic, sobre uns 15 euros" i que el so estrident que emet el dispositiu quan detecta l'inici d'un incendi permet actuar de pressa per extingir-lo.
