El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona va dictar sentència el desembre del 2022 anul·lant la llicència d'obres que, l'1 d'abril del 2014, va autoritzar la construcció del polèmic xalet a la cala del Golfet de Palafrugell.
La sentència estimava parcialment el recurs interposat per l'associació Salvem el Golfet i concloïa que es nul perquè el projecte no anava acompanyat del preceptiu Estudi d'Impacte i Integració Paisatgística: "La manca de l'estudi implica l'absència d'anàlisi d'alternatives sobre l'emplaçament de l'edificació".
El jutjat, a més, també va tombar l'autorització per al projecte de jardineria i construcció de murs de tancament atorgada el 17 de març del 2016 i concloïa que s'havien d'enderrocar els trams de paret que excedeixin l'alçada fixada Costes.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimar ara els tres recursos d'apel·lació interposats per l'Ajuntament de Palafrugell, la promotora i Salvem El Golfet. Ajuntament i promotora al·legaven que les tres llicències atorgades s'ajustaven a la normativa urbanística i que no calia cap dels tràmits que el Jutjat i ara el TSJC consideren preceptius.
Per la seva banda, Salvem el Golfet impugnava també indirectament el planejament urbanístic que va qualificar els terrenys com a sòl urbà i va permetre augmentar la volumetria de la zona i per aconseguir també l’enderroc directa de tot allò construït.
Tant Salvem el Golfet com SOS Costa Brava es mostren "confiats" que "amb la retroacció de totes les actuacions i amb la correcta i final avaluació per part de la Generalitat de l'impacte paisatgístic de les obres executades, un cop s'hagi efectuat en la forma deguda, aquestes no podran ser legalitzades". Tenint en compte, afegeixen, l'excepcional impacte visual i paisatgístic, impacte de caràcter crític, que "ha desfigurat completament la línia de paisatge costanera de la platja del Golfet".
A més, creuen que amb l'entrada en vigor del Pla director, que "obliga a la reducció del nombre de plantes i de l'alçada aparent de les edificacions en terrenys amb pendents, així com de l'ocupació", s'acabarà aconseguint "l'enderroc d'aquesta edificació, que ha alterat i malmès el paisatge de primera línia de mar".
Les entitats recorden que amb els pronunciaments de la sentència de Girona ara confirmada, s'han d'enderrocar també els murs perimetrals en les parts que superen el metre i mig establert com alçada màxima. "Extrem que comporta l'enderroc dels murs en els punts que assoleixen 3 metres i fins a 4m d'alçada, i que impedirà legalitzar també la gran edificació". Al seu entendre, a més, l’Ajuntament de Palafrugell és "directament responsable" de les "irregularitats comeses per haver-les autoritzat".
