El balanç del Col·legi d'Arquitectes (COAC) analitza les dades dels projectes d'execució; aquells que són obligatoris per poder començar tant obra nova com rehabilitacions.
D'entrada, la primera conclusió que posa l'estudi damunt la taula és que, aquest passat 2022, l'edificació a les comarques gironines es va estancar.
A la demarcació, els arquitectes han visat 2.232 expedients -la xifra més alta de l'última dècada- que sumen 684.742 metres quadrats. Si es posa el focus damunt la superfície, representa tan sols un 1,56% més en relació al 2021 (aleshores, van ser 674.244 m2). Però si la dada es compara amb la del 2019, l'últim any prepandèmia, arriba a ser gairebé un 16% més (589.785 m2).
És a dir, que tot i que l'edificació s'hagi atenuat durant el 2022, a les comarques gironines encara es manté per sobre dels registres anteriors a la covid-19. Cosa que no passa arreu de Catalunya. Perquè aquí, si bé la superfície total visada ha crescut un 4,4% en relació amb l'any passat, encara continua per sota dels nivells del 2019.
Si les dades de superfície visada es posen damunt del mapa, aquelles comarques on durant el 2022 s'han certificat més metres quadrats són el Baix i l'Alt Empordà, el Gironès i la Selva. I per municipis, aquells que acaparen més superfície construïda són Girona, Olot, Begur i la Jonquera.
L'estudi del COAC també permet segmentar els expedients per tipologies, i veure quins es refereixen a obra nova, i quins a rehabilitació. Durant el 2022, els arquitectes gironins han visat 442.585 m2 de noves construccions arreu de la demarcació, cosa que representa tan sols un "ínfim" 0,1% més en relació al 2021, concreta el president de la demarcació de Girona del col·legi, Marc Riera.
Si es posa el focus en els habitatges nous, en aquest cas d'un any per l'altre la xifra ha anat a la baixa. Perquè durant el 2022 els arquitectes n'han visat 1.668 (sumant tant pisos com cases) mentre que al 2021 n'havien estat 1.710.
Sigui com sigui, però, Marc Riera subratlla que, a la demarcació, "l'obra nova continua tenint el pes predominant de l'edificació", perquè arriba a representar el 66% de totes les obres que s'han fet a les comarques gironines. I per contra, a la rehabilitació encara li queda camí per fer.
L'any passat, segons recull el COAC, les grans reformes van créixer un 4,3% a la demarcació. Se'n van visar 224.031 m2; sobretot, a l'Alt i el Baix Empordà, al Gironès i a la Selva.
El president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Marc Riera, explica que el pes de la rehabilitació encara segueix essent "poc significatiu" si es compara amb el de l'obra nova, i en aquest sentit confia que les ajudes dels fons Next Generation contribueixin a impulsar les reformes.
"Continuarem treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra, perquè la resposta als nous reptes ha de passar per renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions", subratlla Riera.
Per últim, l'estudi dels arquitectes gironins també analitza l'evolució que han tingut aquelles altres tipologies d'edificacions. A la demarcació, aquells projectes que no són d'habitatge sumen 180.898 metres quadrats durant el 2022. Són un 2,1% més en comparació amb l'any anterior, i un 11,8% més en relació amb el 2019.
Pel què fa a sectors, la superfície en hostaleria creix considerablement per primer cop en quatre anys, i també van a l'alça l'educació i, en menor mesura, les oficines. Per contra, la sanitat i el comerç tanquen l'any a la baixa (i decreixen un 62,1% i un 5,2%, respectivament).
El COAC sí que matisa, però, que els projectes públics no tenen obligació de visar-se. I que, per tant, aquestes dades fan referència a aquells que ha impulsat la iniciativa privada o bé que les administracions han decidit visar.
