La Formació Professional a les comarques gironines gaudeix d'un bon estat de salut després que en els últims anys hagi repuntat el volum d'alumnat que opta per aquesta línia d'estudis abans d'optar per trepitjar la universitat.
Un dels motius d'aquesta situació és l'elevada contractació que tenen els estudiants dels cicles formatius i el salari que aconsegueixen sortint dels estudis, segons apunta la Cambra de Comerç de Girona i el Departament d'Educació.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, assegura que això ha fet "destruir les barreres" que hi havia entre un universitari o un graduat d'FP a les empreses.
Fàbrega ha detallat que a diferents punts d'Europa ja no es fa aquesta distinció i ara està passant el mateix a la demarcació. "Potser ens hem de plantejar fins a quin punt ens interessa que tothom sigui universitari", ha remarcat el president de la Cambra de Comerç.
L'estudi elaborat per les dues institucions que analitza la inserció laboral dels estudiants d'FP conclou que la població activa de joves d'entre 16 i 24 anys és d'un 49% a les comarques gironines, mentre que a la resta de Catalunya és del 33,7%.
Per Fàbrega, això implica que hi ha d'haver una oferta de Formació Professional molt potent que ajudi als joves a tenir ocupacions de qualitat sense la necessitat de passar per la universitat.
Les xifres dels estudiants que fa mig any que van acabar els seus estudis d'FP apunta que un 34,08% de l'alumnat està treballant, un 18,42% està estudiant i treballant i un 36,47% segueix estudiant (o bé amb un altre cicle formatiu o bé a la universitat). Això significa que només un de cada deu alumnes de Formació Professional busca feina una vegada acaba els estudis.
De tots aquells que busquen feina, un 80% considera que té la formació adequada per entrar en el mercat laboral. Per altra banda, la meitat dels que entren en el mercat laboral ja tenen un contracte indefinit. Educació assegura que la xifra de contractacions indefinides creix cada any, independentment de la nova regulació laboral que estimula els contractes indefinits.
Pel que fa als ingressos que reben, pràcticament la meitat tenen un salari d'entre 900 i 1.200 euros al mes. El president de la Cambra de Comerç ha destacat que un 15,28% dels estudiants que han acabat un cicle formatiu de grau superior té un sou de més de 1.500 euros al mes només mig any després d'acabar els estudis. Jauma Fàbrega creu que aquestes xifres demostren que amb l'FP es genera "ocupació de qualitat".
Per sectors, l'àmbit tecnològic i digital és el que més inserció laboral té. De fet, els cicles d'electricitat i electrònica, instal·lacions i manteniment, transport i manteniment de vehicles i agrària tenen una inserció laboral del 100% dels alumnes. En aquesta línia, Jaume Fàbrega ha assegurat que "si hi hagués el doble d'estudiants" d'aquests sectors, "també trobarien feina".
Per altra banda, els estudis de seguretat i medi ambient, informàtica i comunicacions i administració són els que tenen un major grau d'estudiants que estan buscant feina sis mesos després d'acabar el cicle. Ara, el director dels serveis territorials d'Educació a Girona, Àdam Manyé, ha detallat que treballen amb una "estratègia" per veure quins sectors formatius tenen més demanda en l'àmbit laboral amb l'objectiu de millorar encara més la inserció laboral.
El president de la Cambra de Comerç ha recordat que la majoria d'empresaris segueix demanant "mà d'obra qualificada" per contractar. Segons Jaume Fàbrega, aquesta formació dels treballadors podria venir de l'FP.
Un 36% dels alumnes que ha aconseguit un contracte laboral després dels estudis ha estat perquè ha trobat la feina a l'empresa on havia fet les pràctiques o a través d'una borsa de treball que hi havia a l'institut on havien estudiat. Pel Departament d'Educació aquest punt és especialment important ja que demostra que hi ha sinèrgies entre els centres i el sector empresarial.
