La secció quarta de l'Audiència de Girona va jutjar 4 joves pels aldarulls que hi va haver a la ciutat el 17 de febrer del 2021 durant les protestes contra l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasel.
S'enfrontaven a penes d'entre 9 mesos i 8 anys de presó i estaven acusats de delictes de desordres públics, atemptat o resistència.
La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Mercedes Alcázar, absol els quatre joves del delicte de desordres públics i això, a la pràctica, s'ha traduït en l'absolució total de dos dels encausats.
El tribunal argumenta que accions com apilar material a terra al carrer o trencar llambordes no són "actes violents o amenaces capaces d'alterar la pau pública" i que, en el cas del processat que segons la sentència va llançar pedres contra la policia, la nova redacció del delicte descarta que siguin desordres públics: "La redacció actual ha suprimit de la conducta típica 'aquells que, actuant individualment o emparats pel grup', per la qual cosa els fets són atípics més enllà del delicte d'atemptat perquè no existeix cap prova que l'acusat interactués amb altres manifestants". Per això, l'Audiència conclou que va ser una "acció individual".
La sentència exposa que la manifestació va començar a les set de la tarda a la plaça U d'Octubre de Girona i s'hi van congregar unes 300 persones que protestaven contra l'empresonament del raper.
"Cap a les vuit, el que havia començat com una protesta pacífica va derivar en disturbis per una part minoritària significativa dels manifestants, que van començar a llançar pedres i objectes contundents contra la policia", considera provat l'Audiència que afegeix que això va motivar la intervenció dels antiavalots dels Mossos.
Una hora més tard, va ser quan els Mossos van identificar dos dels processats que han quedat absolts. En aquell moment, estaven "col·locant panells i runa d'obra" al carrer Santa Clara, trencant llambordes i intentant moure una jardinera.
Cap a les 21.30 hores, un grup de manifestants estaven a la plaça del Vi. Entre ells, hi havia el condemnat a 3 anys i 1 dia de presó per atemptat amb instrument perillós. Segons la sentència, el jove, que és d'origen marroquí i no té antecedents penals, va "llançar diverses pedres de la mida d'un puny dirigides a la línia policial". No consta, però, que cap impactés o ferís algun agent. Els Mossos el van detenir allà mateix.
L'Audiència resol substituir la pena de presó per l'expulsió del país i la prohibició de tornar durant 10 anys perquè no s'ha acreditat que sigui una mesura "desproporcionada" per tenir arrelament suficient.
La fiscalia també acusava d'atemptat una jove per haver llançat una ampolla contra els policies. L'Audiència resol que això no ha quedat acreditat. En aquest punt, la sentència argumenta que els Mossos apuntalaven la identificació per una jaqueta que duia, amb un estampat escocès a la part interior: "No resulta suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència perquè no es pot descartar que, en els incidents, hi participés una persona amb una vestimenta similar, ja que la detenció es produeix minuts més tard en un altre lloc".
La sala recull l'argument de la defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, que va exposar que la jaqueta "tipus Harrington que portava és habitual dins l'estètica" dels activistes.
Sí que la condemnen, però, per haver-se resistit a la detenció. "Va forcejar amb els agents per intentar desempallegar-se'n, ventant coces i fent moviments amb les extremitats per evitar que l'emmanillessin", diu la sentència que també declara provat que, de camí al furgó policial, va fer la traveta a dos mossos que van caure a terra i van patir ferides lleus.
Per això, a banda de la multa, l'Audiència també l'obliga a indemnitzar els agents amb 280 euros per les lesions.
La sentència no és ferma i es pot recórrer.
