El col·lectiu 'Renovem-nos' ha nascut a partir del manifest 'Renovables, o una Catalunya a la cua' que diferents actors de la societat civil van fer públic al mes de desembre.
Ara, científics, investigadors, activistes i professionals de diferents sectors (com economistes i periodistes ambientals) han fet un pas més i s'han unit per reivindicar "la necessitat d'una acció urgent per a una transició energètica amb garanties ambientals i participació democràtica".
Asseguren que l'objectiu és "interpel·lar" tots els actors interessats en què l'impuls de les renovables vagi de bracet amb la preservació del medi. Per això, reclamen a les administracions "transparència i participació", i que a l'hora de tirar endavant els diferents projectes, allò que prevalgui sigui "l'interès general" i la "conservació de la biodiversitat".
El col·lectiu assegura que Catalunya, a dia d'avui, "no té una estratègia a llarg termini que asseguri que la transició energètica respongui a la transformació social i econòmica que el país necessita per respondre al repte de l'emergència climàtica".
I en aquest sentit, 'Renovem-nos' insta el Departament d'Acció Climàtica a convocar una audiència pública "en el menor temps possible" per saber quina planificació té el Govern a l'hora d'avançar cap a les renovables i "mantenir una avaluació ambiental rigorosa" dels diferents projectes.
A més de demanar "un full de ruta clar i detallat", el col·lectiu reclama "millor coordinació entre les administracions a tots els nivells". Assegura que Catalunya ha de tenir "un pressupost de carboni que sigui públic i que es monitoritzi anualment" i que cal impulsar un pla territorial sectorial d'energies renovables, que "n'ordeni les zones aptes, les condicionades i les excloses d'aquestes noves fonts d'energia".
Dins el camp legislatiu, 'Renovem-nos' també insta a desplegar una Llei de transició energètica "amb compromisos d'obligat compliment, tant per part del sector públic com del privat i el domèstic".
Al seu manifest, el col·lectiu es mostra "preocupat" davant la compactació de procediments i la reducció dels terminis d'avaluació ambiental dels projectes "propiciades pels canvis legislatius a nivell europeu i estatal". Per això, exigeix a la Generalitat que apliqui "el màxim rigor" a l'hora d'avaluar ambientalment els projectes, i que les esmenes i correccions que en recullin les al·legacions, s'hi incorporin "de manera efectiva".
A més, 'Renovem-nos' subratlla que qualsevol instal·lació d'eòlica o fotovoltaica, "sigui de naturalesa comercial o comunitària", incorpori mesures per mitigar l'impacte damunt la biodiversitat de la zona.
"Aquesta necessitat és molt urgent per als parcs eòlics, tant aquells existents com els que estan en tràmit, perquè els aerogeneradors concentren la major mortalitat d'aus i animals voladors", diu el col·lectiu, recordant que hi ha sistemes "molt efectius per reduir els xocs i la letalitat en un 90%" (com simular trajectòries de vol amb càmeres i intel·ligència artificial, programant aturades o alentint la velocitat dels molins quan hi hagi major risc d'impactes).
Pel que fa a la fotovoltaica, tot i que 'Renovem-nos' valora positivament els nous criteris ambientals que ha fet la Generalitat per a la instal·lació de parcs solars, el col·lectiu també demana "garantir que aquestes mesures s'apliquin al major nombre de parcs fotovoltaics". Entre aquestes, sembrar herbassar en espais lliures entre i sota els panells; revegetar talussos, no aplicar pesticides o garantir el manteniment dels connectors de biodiversitat.
En l'àmbit socioeconòmic, 'Renovem-nos' reclama que "totes les instal·lacions de renovables generin beneficis per al territori i la societat". Per això, planteja que el 20% de participació local en parcs solars i eòlics de promoció privada "pugui ser adquirit per l'empresa energètica pública L'Energètica, en cas que aquest percentatge no sigui cobert per la població". "A més, la participació ciutadana en un 20% dels projectes de L'Energètica als municipis afectats també s'hauria de poder dur a terme", subratlla.
Al grup de persones impulsores del manifest fundacional, format per més de 25 membres, s'hi han incorporat recentment la doctora i geògrafa de la UdG Carolina Martí, el catedràtic d'ecologia de la UAB i fundador del CREAF Jaume Terradas, el catedràtic emèrit de física de la UdG Pere Roura, el doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada, el doctor en biologia i sociòleg Ramon Folch, la catedràtica de Geografia Humana de la UdG Josepa Bru, l'ecòleg forestal Bart Muys, i l'activista i investigador del Departament de Geografia de la UdG Sergi Nuss.
Aquestes persones s'afegeixen al ventall inicial de promotors, que inclou l'explorador de National Geographic i fundador del projecte Pristine Seas, Enric Sala; el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, o l'ecòleg marí del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC), Kike Ballesteros, i figures com l'esportista Kilian Jornet, entre d'altres. Més de 500 persones ja han signat el manifest a la pàgina web.
