Les darreres excavacions han permès "confirmar les sospites" i certificar l'origen de Castelló d'Empúries en època romana.
La directora de les intervencions arqueològiques al convent de Sant Antoni, Anna Maria Puig, ha subratllat que és un descobriment "excepcional" perquè data d'una època de la qual hi ha pocs vestigis o evidències: la de l'inici de la romanitat.
Va ser aleshores quan, després de les Guerres Púniques, Roma comença a expandir-se pel mediterrani per tenir-ne el control comercial. Una època durant la qual hi va haver enfrontaments amb els poblats indígenes.
Al soterrani de l'església hi ha tres galeries que al llarg dels anys s'han utilitzat per a altres usos com, per exemple, refugi durant la Guerra Civil o per cultivar-hi xampinyons. Els treballs han permès descobrir que en realitat són unes cisternes que s'han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC.
Segons ha explicat Puig, han pogut recuperar una mostra del carbó que formava part d'una mena de morter de l'època (anomenat opus signum i que s'utilitzava per impermeabilitzar parets) i, a través de l'anàlisi radiocarbònica (el carboni 14), precisar-ne l'antiguitat.
La construcció se situa en el moment d'expansió del domini romà a la península ibèrica, quan l'actual territori català s'incorpora a la província romana de la Hispania Citerior. Un moment de conquesta territorial per part dels romans i de revolta de la població indígena, que va acabar sotmesa. L'any 195 aC les tropes de Marc Porci Cató van desembarcar a Emporion i ja s'havia consumat la destrucció de la ciutat de Rhode (Roses). Tot plegat, va desembocar en la batlle d'Emporion, per acabar amb les revoltes indígenes.
Les cisternes fan 40 metres lineals de llargada, tres d'amplada i tenen una alçada de 4,5. Segons els arqueòlegs, podia emmagatzemar uns 400.000 litres d'aigua que sospiten que podien servir per abastir enclavaments probablement de caire militar. Segons ha explicat Puig, els romans solien aixecar construccions de defensa que duien per nom 'castela', que evoca clarament el nom de Castelló.
La directora general de Patrimoni, Marina Miquel, ha exposat que és un descobriment important que abasta més enllà de les comarques gironines. De fet, d'aquesta cronologia poc coneguda només hi ha evidències al jaciment d'Empúries i la troballa d'una petita fortificació i un camp de sitges a Peralada datat entre el 150 i el 50 aC.
La prospecció arqueològica, que va acabar la desembre, s'emmarca dins el projecte de recerca dirigit per l'Institut d'Estudis Empordanesos. Aquesta darrera campanya ha comptat, també, amb el finançament de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries.
El projecte, que porta per nom 'La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virigini Christi al territori o pagus Petralatense. La població altmedieval a l'entorn de l'estany de Castelló', està inclòs dins el Pla de Recerca liderat pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.
Els arqueòlegs consideren que, més enllà de les cisternes, hi ha suficients indicis per considerar que no va ser una construcció aïllada, sinó que estaria al centre d'un espai urbanitzat, organitzat i ordenat a parir de l'encreuament d'eixos en sentit nord-sud i est-oest, que amb el pas dels segles han quedat "fossilitzats" i integrats en la topografia urbana.
L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, ha recordat que el projecte d'excavacions s'allarga fins al 2025 i concreta que, entre els objectius, hi ha continuar investigant l'època romana de la població, ara que se n'ha constatat l'origen amb evidències.
