El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu aprovar aquest dimecres l’entrada en fase d'excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l'aqüífer del Fluvià-Muga.
Ho ha avalat aquest dimarts el Govern després d'una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en què s’ha constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament.
Un cop l’ACA aprovi l’entrada en aquest escenari, els municipis en situació d’excepcionalitat seran 224, de 15 comarques, i un total de 5,9 milions d'habitants.
El Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d'aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s'hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.
La Comissió de Sequera (integrada pels departaments de Presidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut) ha avalat les mesures en constatar que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius.
En la Comissió s’ha abordat la proposta d’activar noves mesures i reforçar la coordinació des de tots els àmbits implicats. En aquest sentit, es preveu que aquest dimecres l’ACA aprovi l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l'aqüífer del Fluvià-Muga, que entrarà en vigor un cop s’hagi publicat al DOGC (previsiblement abans de 48 hores).
També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia, molt per sobre encara del consum mitjà, de 117 litres per persona i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s'apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.
La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha dit que es passarà del "semàfor groc al taronja", i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, de la qual es van aprendre algunes coses. L'aigua d'ús agrícola es restringirà un 40%, davant del 25% actual, l'industrial un 15%, davant del 5% actual. De fet, creu que les mesures preses durant el 2022 han retardat sis mesos l'entrada en vigor de les noves restriccions.
Segons el Govern, la regeneració d'aigua, les dessaladores i els pous de sequera han aportat més aigua el 2022 i el 2023 que l'aigua dels pantans de Sau i Sant Ponç.
Per tornar a una situació de normalitat, ha dit Jordà, potser haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos. La consellera ha dit que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l'habitual i s'ha complert, però ha recordat que són mesos normalment secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. Jordà ha dit que es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures.
La consellera també ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d'aigua que donin dades a l'ACA sobre l'abastament, i ha recordat que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d'ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d'emergència contra la sequera, però no tots l'han aprovat encara. També ha dit que seran més exigents amb els municipis grans, que és on hi ha més marge de millora.
De fet, ha dit que durant aquesta sequera el consum urbà d'aigua ha crescut un 3,5% tot i les campanyes de conscienciació. Per això, ha instat a reduir el consum, sobretot de cara a la temporada turística de Setmana Santa i estiu.
L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat prop de 70 hm3), i serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat.
Al desembre, amb la fase d’alerta activada, ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m3/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.
També s'està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar entre els mesos de maig i juny és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon.
També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon.
En tot cas, Jordà ha dit que sobre la taula del Govern no hi ha cap proposta de fer nous pantans i també es descarten transvasaments.
A finals de novembre de 2022, l’ACA va obrir una convocatòria d’aquestes característiques amb una dotació inicial de 800.000 euros, però s’ha decidit incrementar el pressupost fins als 2 milions d’euros (quantitat que suposa un increment del 150%). Durant les pròximes setmanes, se signarà la resolució de la Direcció de l’ACA per certificar aquest increment de pressupost, atès l’elevat nombre de peticions rebudes (més de 80) per la sequera que està vivint Catalunya des de fa dos anys.
Els ajuts permetran atorgar gairebé la pràctica totalitat de les peticions rebudes, i poden arribar a ser de fins al 95% del cost total, tenint en compte que el percentatge de la subvenció depèn de la mida de la població i aplicant una interpolació lineal, amb un límit de 100.000 euros.
Durant el 2022, l’ACA ha adjudicat dues línies d’ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, amb un pressupost total superior als 600.000 euros, que s’ha articulat a través d’un total de 72 ajuts.
Una altra mesura anunciada aquest dimarts és incrementar el volum d’aigua que es deriva del pantà de Sau cap al de Susqueda per preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hm3 que hi ha actualment al pantà osonenc, que està al 17% de capacitat, i garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.
Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació (barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament, cosa que pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua) per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat.
Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població.
Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.
A més d’abordar la situació de sequera i l’entrada en l’escenari d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià Muga), el Consell Executiu ha aprovat una nova mesura per fer front a la sequera, concretament un Decret llei destinat a protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’abastament d’aigua potable, amb la finalitat d’evitar la interrupció del subministrament domiciliari d’aigua.
Aquest Decret llei permet disposar d’una norma amb rang de llei (el Pla de sequera es va aprovar per Acord de Govern i, per tant, té rang inferior) per impulsar les accions (legals, de contractació i administratives) necessàries per protegir i garantir els abastaments, que és la prioritat en cas d’agreujament de la situació.
Arran de l’experiència i el seguiment fet per l'ACA des de l'octubre de 2021 fins ara, s'han pogut definir les mesures més adients i ajustades a la realitat del territori i la situació dels abastaments locals i també les eines per protegir els abastaments, donar rang jurídic per agilitzar els tràmits per a les actuacions que calgui dur a terme i dissuadir i penalitzar els incompliments.
El principal objectiu d’aquest Decret llei se centra en el desplegament de mesures per garantir l’abastament d’aigua a les poblacions, entre les quals hi ha la recuperació de captacions en desús per destinar els recursos a l’abastament de poblacions i la requisa temporal de drets d’aprofitament, a l’empara de la legislació d’expropiació forçosa en situació d’emergència. En aquest sentit, l'ACA pot ordenar la suspensió de les captacions d’aigua de recursos superficials i subterranis per a usos diferents de l’abastament de població durant un període màxim de 48 hores.
Per incrementar la disponibilitat d'aigua, es dona la possibilitat als municipis que es vulguin connectar a la xarxa regional Ter-Llobregat de formalitzar la seva quota de connexió de manera fraccionada en 15 anualitats.
El Decret llei també habilita l'administració per fer possible la contractació d'emergència en cas que calgui fer actuacions per disposar de més aigua. També es defineixen en aquest Decret llei mesures per dissuadir dels consums d’aigua elevats i la possibilitat d'imposar sancions en cas que se superin les dotacions fixades en el Pla de sequera.
La consellera Jordà ha explicat que ja hi ha un gran acord de país sobre la gestió de l'aigua, i perquè no sigui un "element de disputa", però ha instat la resta de partits, administracions i entitats a dur-lo a terme.
