El call jueu de Girona és un dels espais emblemàtics del Barri Vell. Símbol del passat de la ciutat, cada any rep nombrosos turistes que visiten el seu laberint de patis i carrerons.
Aquí és on hi ha també l'actual sinagoga -situada al carrer de la Força- el Museu d'Història dels Jueus, que explica la història de les diferents comunitats jueves medievals de Catalunya. I que, precisament, compta amb una col·lecció de làpides hebrees medievals procedents del cementiri jueu que hi havia a Montjuïc.
Sigui com sigui, però, la comunitat jueva de Girona actualment no compta amb cap espai on poder enterrar els seus difunts. Ara, volen que això canviï. "Simplement demanem un lloc al cementiri; la nostra religió recull que els enterraments s'han de fer en contacte amb la terra, perquè és d'allà on venim i allà on tornem", explica la portaveu de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava, Emilia Roffé.
Roffé, d'origen argentí i que fa uns 20 anys que viu a la ciutat, explica que la comunitat jueva de Girona la formen una seixantena de famílies. Però que arreu de la demarcació, també n'hi ha moltes que venen a passar les vacances arreu de la Costa Brava o que hi fan estades llargues. La majoria són sefardites.
La portaveu de l'associació explica que, cada cop més, dins la comunitat hi ha "força gent d'entre 60 i 80 anys". I que, per això, a mesura passen els anys, es fa més necessari poder disposar d'un cementiri jueu a la ciutat. Segons ordena la religió jueva, després de rentar i purificar el cos, el difunt ha de descansar en contacte amb la terra.
Ara per ara, però, l'única solució que tenen els jueus de Girona per complir amb la tradició és traslladar els difunts a Barcelona. Emilia Roffé explica, però, que hi ha famílies que no s'ho poden permetre i que hi ha vegades en què això també és "desesperant". L'alternativa que els queda és renunciar a la tradició i optar per fer els enterraments en un nínxol o bé incinerar els cossos. "Però això últim tan sols passa quan no hi ha més remei, perquè la nostra religió no ho permet", lamenta la portaveu de l'associació.
"Volem estar tots junts i en un espai diferenciat del cementiri", explica Roffé a Catalunya Ràdio, en referència a la petició que fa la comunitat jueva de Girona. "No perquè ens molesti estar barrejats, sinó perquè hem d'estar en contacte amb la terra; és una tradició que es podrà entendre o no, però que forma part de la cultura dels nostres avantpassats", explica.
En paral·lel a un espai per a les tombes, Emilia Roffé també explica que demanen un lloc dins el cementiri on poder fer el ritual de neteja i purificació dels cossos. La portaveu de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava admet que, fins ara, els ha estat difícil poder rebre resposta a la petició. Potser, explica, perquè s'havia fet de manera "aïllada" i no com a comunitat.
L'Ajuntament de Girona ja s'ha posat en contacte amb Roffé per reunir-se amb ella i altres membres de l'associació a finals de març. El consistori ha mostrat predisposició per atendre la demanda i trobar un espai per a enterraments jueus al cementiri nou de la ciutat. "Som coneixedors que les diferents creences religioses tenen pràctiques diferenciades, i hem de donar empara al dret que tenen de poder ser enterrats pels ritus de cada confessió; però ho hem de fer possible als espais que tenim", ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, a Catalunya Ràdio.
Terés ha dit que el consistori tenia constància d'una petició "a títol personal" perquè Girona tingués un espai reservat a enterraments jueus. I que ara, després de conèixer la demanda de la comunitat jueva, es trobaran amb ells per oferir-los un espai al cementiri nou.
De fet, aquí és on també s'habilitaran una desena de tombes al terra per a la comunitat musulmana, que seran una realitat aquest any.
