L'estadística que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) recull l'impacte que les dificultats econòmiques tenen damunt l'activitat judicial.
I són el reflex, també, de la situació que es viu al carrer. Inclouen, entre d'altres, dades sobre desnonaments, demandes per acomiadament, reclamacions de quantitat o concursos de creditors (l'antiga suspensió de pagaments).
A les comarques gironines, l'estadística que recull els llançaments que s'han executat té dues cares. Per una banda, perquè els desnonaments durant el 2022 han anat a la baixa. Però per l'altra, perquè el drama dels qui es queden sense sostre per no poder pagar el lloguer o les quotes de la hipoteca no s'atura.
L'any passat, a la demarcació es van executar 1.294 llançaments. Són gairebé un 14% menys en comparació amb el 2021 (quan van ser-ne 1.502). I de fet, deixant de banda el 2020 -quan arran de la pandèmia, la xifra va caure fins als 977- les dades de l'any passat són les més baixes de l'última dècada. En part, arran de la moratòria de desnonaments decretada per l'Estat, i que s'ha allargat fins al juny del 2023.
Ara bé, les xifres també indiquen que, malgrat la moratòria, hi ha llançaments que continuen tirant endavant. I aquí arriba l'altra cara de les dades. Perquè l'any passat arreu de les comarques gironines van executar-se més de tres desnonaments de mitjana al dia.
A la demarcació, la majoria dels que els jutjats van practicar (902) es van deure a impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també alguns negocis, que no van poder fer front a les rendes mensuals. Hi ha 281 casos, però, en què el llançament ha deixat un deute durant anys als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 111 casos restants s'emmarquen dins altres casuístiques.
D'altra banda, i també en matèria d'habitatge, durant el 2022 s'han interposat 122 demandes per ocupacions als jutjats gironins. En aquest cas, l'estadística reflexa les denúncies interposades per propietaris privats o bé per ajuntaments que tenen pisos socials (no s'hi recullen les dels bancs).
Les dades del CGPJ també serveixen de termòmetre per veure l'impacte de les dificultats derivades de la situació econòmica damunt el mercat laboral. Perquè la inflació, sumada a les dificultats que ja s'arrossegaven, també s'ha traduït en fallides d'empreses i ha abocat particulars a la insolvència. En aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les que recullen l'activitat del jutjat mercantil i dels socials.
Durant el 2022, a la demarcació s'han presentat 746 concursos de creditors. Són fins a un 66% més que al 2021 (quan van ser-ne 449). En aquest cas, però, l'increment s'explica sobretot per la fi de la moratòria concursal, que es va aprovar per primer cop el març del 2020 arran de pandèmia de la covid-19 i que va allargar-se fins al 30 de juny de l'any passat.
La moratòria suspenia l'obligació que aquells qui es trobaven en situació d'insolvència haguessin de presentar suspensió de pagaments als jutjats. I l'acabament de la mesura, de fet, s'ha traduït en nombroses situacions que ja s'arrossegaven i que ara han aflorat.
De tots els concursos que es van presentar a Girona el 2022, n'hi ha 302 que fan referència a empreses, però també als seus propietaris, que s'han vist atrapats pels deutes. Tots s'han portat davant del Jutjat Mercantil. La resta són de particulars que els han instat a títol individual (en aquests casos, però, el procés se segueix sobretot des d'un jutjat de primera instància).
D'altra banda, els jutjats socials van rebre l'any passat 1.636 demandes per acomiadaments. És una xifra similar a la del 2021 (quan van ser-ne 1.589). Allò que sí que ha crescut, però, són les reclamacions per clàusules sòl, on s'ha passat de les 1.644 que es van presentar el 2021 a les 2.270 de l'any passat.
