L'Ajuntament de Girona, a través de l'Arxiu Municipal de Girona, ha publicat un nou recurs web per catalogar conjuntament amb la ciutadania més de 300 documents sobre ajudes per al dot de donzelles.
L'eina porta per nom "Maridatge de donzelles. L'assistència social d'Antic Règim", i s'ha llançat aquest dimecres amb motiu 8-M.
L’objectiu és ampliar el coneixement d'aquestes ajudes i del col·lectiu a qui s’adreçaven, les dones joves i pobres. Les ajudes al maridatge de donzelles eren obres de caritat que tenien com a objectiu pagar dots a noies sense o amb pocs recursos materials per tal que es poguessin casar.
El dot era l'aportació econòmica que feia la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni i també constituïa una assegurança en cas de viduïtat de la dona.
El sistema va sorgir en context en què el paper social de les dones se centrava en la seva faceta com a esposes i mares i, per això, era essencial que es casessin. Era una època on l’atenció als col·lectius més vulnerables s’articulava principalment a partir de la caritat i la beneficència.
Atès que les expectatives d’un bon matrimoni depenien del dot que la dona podia aportar-hi, les noies amb pocs o sense recursos materials podien veure’s abocades a la pobresa i la marginalitat; és per aquest motiu que, per fer front a la precarietat de les noies òrfenes o de famílies pobres, es creaven les ajudes al maridatge de donzelles.
L'any 1660 el govern municipal de Girona va instituir una ajuda per dotar donzelles. Es va establir que cada any se seleccionarien 12 noies pobres de la ciutat entre les quals se sortejaria un dot de 50 lliures que rebrien en el moment de casar-se. Aquest sorteig es va mantenir fins al 1869.
L'Arxiu Municipal n'ha conservat la documentació relacionada, tant de la celebració dels sorteigs anual de dots, com d’altres d’extraordinaris. Es tracta principalment d’anuncis i convocatòries dels sorteigs sol·licituds de noies per a participar-hi, certificats de pobresa i honradesa que els eren requerits o llistes de les noies beneficiàries. També s'ha preservat la bossa de tela d’on, per atzar, el dia de Cap d’Any, s'extreia el nom de la noia que rebria el dot.
La documentació que conté aquest recurs permet analitzar els condicionants socials, econòmics i religiosos que modelaven la vida de les dones en el patriarcat i conèixer o recuperar la identitat i històries de vida d’algunes d’elles.
En total, s'han de catalogar 310 documents que hi ha, majoritàriament dels segles XVIII i XIX, i transcriure les dades sobre les gironines que van optar a les ajudes per al dot. Una tasca que es vol fer comptant amb la col·laboració ciutadana.
Qui vulgui intervenir es pot descarregar un o més documents i veure’n les instruccions en el recurs. Amb totes les aportacions es podrà publicar el catàleg complet dels documents.
