Aquest compromís se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d’origen. Abans s'ha fet un treball preventiu i una revisió a les nenes.
Els municipis amb més casos de documents signats són Salt, amb 16 i Banyoles, amb 14. En total, al 2017, van signar el document les famílies de 85 nenes de les comarques gironines.
Amb aquest document es vol garantir la integritat física i psicològica de les nenes. La xifra del 2017 s'afegeix als 114 compromisos signats el 2016 i als 146 del 2015. No és habitual que el compromís es torni a signar per segon cop. Només es fa en aquells casos que es creu necessari per "reforçar" la voluntat de família.
Aquestes dades es van presentar en el transcurs de la reunió anual de les taules locals i del grup de treball de prevenció de la Mutilació Genital Femenina i dels Matrimonis Forçats a la demarcació el passat 11 de juliol.
Durant la jornada, que es va fer a Girona, es va parlar de les formes de millorar la prevenció i es va anunciar que es formaran homes de comunitats practicants perquè formin a altres homes per intentar canviar la perspectiva que poden tenir sobre la mutilació genital femenina. En aquesta línia, també se seguirà formant a professionals i es reforçarà el treball comunitari.
A la demarcació de Girona hi ha 148 municipis amb famílies que provenen de països on es practica la mutilació genital femenina, com ara Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar i Cassà de la Selva. Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu.
Cal destacar que una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a la mutilació genital disposen de nacionalitat espanyola. Es calcula que a la demarcació hi ha unes 1.400 nenes menors d’edat en risc de ser mutilades.
Entre els factors hi ha el fet de pertànyer a una ètnia que practica la mutilació, tenir antecedents familiars de mare o germanes més grans que sí que ho han patit o pertànyer a una família que defensa la necessitat de retornar al país d'origen. Són considerats casos d'especial atenció per als professionals que cal treballar de forma preventiva a nivell local.
Els matrimonis forçats són una altra de les problemàtiques que es treballen a la demarcació a través d'un protocol pioner d’abordatge intersectorial des del 2014. És l'únic protocol que hi ha a Catalunya.
Aquest és un fenomen global que no està associat a determinades cultures o religions i està present a diferents zones d’Àfrica, Àsia, en algunes parts d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est. També a Europa i a Catalunya hi ha matrimonis forçats, ja sigui per la presència de persones provinents d’aquests territoris o per pràctiques de determinades comunitats.
El grup de treball de la demarcació està format per professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; del Departament d’Ensenyament; dels Mossos d’Esquadra; de l’Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació) i del Col·legi d’Advocats de Girona.
Tots ells treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules locals que hi ha arreu de la província de Girona (3 a l’Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l’Estany i 1 al Ripollès). Aquestes 20 taules la conformen diversos perfils professionals (treballadors socials, mossos d’esquadra, metges, infermeres, llevadores, professorat, tècnics de ciutadania o gènere...) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.
La previsió és que properament se'n creï una a Palamós i en un futur a altres municipis perquè cada poble tingui una taula de treball de referència per abordar aquestes dues problemàtiques. L'objectiu és reforçar el treball comunitari per erradicar aquestes pràctiques per "convenciment" i no perquè hi ha una normativa que ho prohibeix.
La mutilació genital femenina està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, i és una de les màximes manifestacions de violència masclista. És una pràctica molt dolorosa física i psicològicament i té greus conseqüències a curt i a llarg termini. Pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort dels nounats, entre d’altres.
El matrimoni forçat, per la seva banda, constitueix una vulneració greu dels drets humans, ja que sotmet les persones afectades a un procés de victimització que denigra la persona i estronca el seu projecte de futur.
Aquest treball s’emmarca en el Pla interdepartamental i intersectorial de Salut Pública, en el Pla de Migracions i Ciutadania i va amb línia del que es promou des de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, el cinquè pretén assolir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes, i una de les fites per aconseguir-ho és eliminant totes les formes de violència contra les dones i nenes, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
