La Generalitat va obrir expedient a 1.024 menors d'edat de menys de 14 anys i, per tant, inimputables, derivats dels Mossos d'Esquadra o de la fiscalia durant l'any 2022 per possibles delictes.
Un 10% d'aquests casos, 103, estaven relacionats amb delictes contra la llibertat sexual, com abusos, violacions o la gravació i difusió d'imatges sexuals sense permís de la víctima.
Aquesta xifra suposa gairebé el doble que l'any 2015, quan n'hi va haver 53, i representaven el 5,4% dels 975 menors inimputables vinculats a comportaments delictius. També han augmentat considerablement els casos d'assetjament escolar, que van passar dels 109 el 2016 a 171 el 2022, i van saltar del 10% dels caos al 16%.
Els fets delictius contra persones van suposar el 27,3% del total, amb 280 casos, dels quals 202 van ser greus. El 2015 aquest tipus de delictes eren el 36,5% del total i van sumar 356 casos. La violència filioparental va arribar als 28 casos, xifra similar als 30 del 2015.
Per últim, els fets delictius contra la propietat van suposar el 37% del total, amb 378 casos: 231 robatoris sense violència, 102 van ser danys en propietats i 45 van ser robatoris amb violència. El 2015 suposaven el 52% dels casos, amb un total de 509.
El servei d’atenció a menors inimputables de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), EMI-14, és qui du a terme el programa 'Educant en la responsabilitat'. El programa té com a objectiu donar una resposta des del sistema de protecció als menors de 14 anys que tenen comportaments que es considerarien delicte si fossin majors d’aquesta edat.
L'actuació de la DGAIA està centrada en una perspectiva preventiva i restaurativa: atenció de factors de risc de conductes dissocials, responsabilització de l’infractor, reparació del dany a la víctima i restauració de les relacions socials trencades pel delicte.
En el marc d’aquest programa, l’equip valora el cas i es fa un estudi del presumpte agressor i de la seva situació personal, social i familiar per abordar els factors de risc que puguin generar conductes dissocials en el futur. Es poden citar els pares i l’infant per valorar la situació familiar (esbrinar si hi ha situació de desprotecció i sobretot valorar el risc que presenti conductes dissocials en el futur).
En cas que sigui necessari, s’inicia un acompanyament educatiu terapèutic des del mateix servei (que de mitjana dura un any) o s’activen els recursos més adients per atendre les necessitats detectades (per exemple, atenció a la salut mental).
Com a última opció, i si es detecta una possible situació de desemparament, la DGAIA assumeix la tutela del menor i en deriva la guarda i custòdia a la família extensa, a una família acollidora o a un centre residencial.
