La Fundació SERGI fa més de 20 anys que treballa per oferir habitatge social. Actualment, la seva borsa compta amb uns 150 pisos.
Fins ara, tots els habitatges que s'hi incorporaven havien d'estar a punt per entrar-hi a viure.
Amb el nou projecte 'ReHabitem', l'entitat fa un pas més amb l'objectiu d'incorporar també pisos i cases que estiguin buides i que necessitin petites reformes a Girona, Salt i Sarrià de Ter.
La iniciativa s'adreça a particulars que tinguin una propietat en desús. Entre d'altres, perquè l'han heretada, perquè no tenen diners per tirar endavant les reformes o perquè, senzillament, recelen de posar-la a lloguer.
"Busquem habitatges on calgui dur-hi a terme petites rehabilitacions, com ara renovar finestres, fer-ne el bany o la cuina noves o bé substituir la instal·lació elèctrica", concreta el director de SERGI, Lluís Puigdemont.
A canvi de cedir els pisos a la fundació durant un mínim de sis anys perquè els destini a lloguer social, l'entitat ofereix suport als propietaris per tirar endavant la reforma. Se'ls ofereix finançament a través de la cooperativa de crèdit COOP57 i qui farà les obres serà la Cooperativa Garbet, que es dedica a la inserció laboral i està especialitzada en rehabilitacions.
Puigdemont explica que les reformes han de ser d'entre 2.000 i 12.000 euros, perquè la intenció és que es paguin a través dels lloguers socials. El projecte 'ReHabitem', a més, crea xarxa entre el tercer sector, el món immobiliari (arquitectes, arquitectes tècnics i API), els ajuntaments i les associacions de veïns. Cadascun d'ells hi aporta el seu gra de sorra, cosa que permet oferir als propietaris avantatges com ara la tramitació de la cèdula energètica, una assegurança multirisc gratuïta o bonificar-li part de l'IBI.
El director de SERGI concreta que, per a aquest primer any, l'objectiu que s'han posat és aconseguir mobilitzar deu pisos. "Aquesta seria la quantitat que la fundació podria assumir, en paral·lel a la feina que fem d'acompanyament a col·lectius vulnerables", diu Puigdemont.
D'entrada, en una primera fase, 'ReHabitem' se centra a l'àrea urbana de Girona. Però més endavant, també es vol estendre a d'altres municipis on l'entitat hi té presència (com la Bisbal d'Empordà, Figueres, Lloret, Vidreres o Sils).
El director de SERGI lamenta que, actualment, de tot el parc d'habitatge que hi ha a Catalunya, tan sols un 1,5% es destina a lloguer social. "Les entitats hem de suplir la feina de l'administració, perquè les persones necessitades truquen a la nostra porta", lamenta Puigdemont. I aquí, el director també posa en relleu la implicació dels diferents actors que intervenen a 'ReHabitem', perquè és la mateixa societat qui s'ha unit per resoldre la problemàtica d'accés a l'habitatge.
A més d'atendre aquelles famílies que es troben en exclusió residencial, i poder-los donar un lloguer social, la iniciativa també busca, de retruc, millorar els barris i reduir-ne el nombre de pisos buits.
Precisament el president de l'Associació de Veïns del barri de Santa Eugènia de Girona, Reinald Roca, admet que la manca d'habitatges ha derivat en ocupacions que repercuteixen en la convivència. "I aquí la solució no és policial, sinó que ha de ser política", subratlla, dient també que el projecte 'ReHabitem' permet que els veïns s'impliquin a l'hora de trobar-hi sortida.
El president del Col·legi d'API, Joan Company, per la seva banda, explica que tot i que al món immobiliari se li ha "penjat l'etiqueta de ser el problema", allò que volen és "formar part de la solució". "Coneixem la situació, perquè nosaltres mateixos no podem donar sortida a la gran quantitat de demandes de lloguer que ens arriben", precisa.
En aquest sentit, Company subratlla que el projecte de SERGI permetrà mobilitzar pisos buits, donar opció als seus propietaris perquè els millorin i també oferir-los "seguretat jurídica" (perquè se'ls garanteix que cobraran els lloguers un cop s'hagi pagat la reforma).
El president dels API també admet, però, que malauradament la immensa majoria de pisos buits estan en mans de bancs i fons d'inversió. I per això, reclama canvis legals per obligar les entitats a destinar-los al lloguer social.
