El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural compta amb una xarxa de seguiment dels boscos que analitza l'estat general de l'arbrat en relació amb els darreres 10 anys.
Anualment, personal tècnic mesuren el diàmetre dels arbres, n'avaluen el brancat i les fulles i prenen mostres per comprovar-ne el creixement.
L'anàlisi constata un increment de problemes fitosanitaris als ecosistemes forestals i les causes són diverses: factors meteorològics extremes com sequera, ventades o tempestes i, també, la presència de plagues i malalties que afecten la massa foresta.
La xarxa "8x8Cat" consta de 377 parcel·les repartides arreu de Catalunya on fan seguiment de 9.048 arbres. Les finques estan separades entre si per una distància de vuit quilòmetres.
La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha remarcat que la informació recopilada permetre tenir "el pols" de l'estat de salut dels boscos catalans i comprovar si hi ha més incidència de plagues o l'afectació per sequera. "També funciona com a sistema d'alarma per a la detecció precoç perquè, si arriba una plaga, la podem ubicar i adoptar les mesures necessàries", ha precisat Sanitjas.
Amb l'anàlisi de les dades dels darrers anys, Acció Climàtica ha comprovat que "malauradament els boscos de Catalunya estan empitjorant a nivell de salut": "Hi ha més zones afectades per plagues i més defoliació per sequera".
La defoliació és la pèrdua prematura de fulles i s0utilitza com a indicador de l'estat de salut dels arbres. L'any 2022, la defoliació mitjana va ser del 30,8%. Els últims anys, la defoliació s'ha mantingut al voltant del 30%, cosa que indica un nivell "moderat".
El percentatge actual d'arbres amb defoliació lleugera és del 41%, mentre que només un 2% dels arbres presenten un grau de defoliació greu.
L'any 2022, les frondoses van experimentar una lleugera millora respecte l'any anterior, i van passar d'un 41,2% d'arbres sense danys al 43,5%. Les coníferes passen del 48,3% d'arbres sense danys al 38,7%. Les coníferes que més pateixen un augment de la defoliació (pi blanc, pi pinyer i pinassa) són les que es troben en zones més afectades per la sequera i la seva defoliació mitjana és de grau mitjà.
"Ens trobem en un moment d'emergència forestal on el canvi climàtic i les altes temperatures estan posant els boscos contra les cordes", ha afirmat Sanitjas des d'una d'aquestes parcel·les ubicades a tocar de cala Rostella, a Roses. La directora general d'Ecosistemes, Anna Sanitjas, remarca que al país hi ha "masses debilitades" i que això facilita la irrupció de possibles plagues o malures.
Sanitjas ha exposat que l'emergència forestal va lligada al canvi climàtic però també és conseqüència de l'abandonament de la gestió forestal durant les darreres dècades. El 75% de la superfície de boscos de Catalunya és de propietaris privats. Això ha fet que "cada vegada hi hagi és arbres i més sotabosc al bosc" provocant una veritable "guerra per l'aigua" en moments de sequera com l'actual.
La directora general ha exposat que, per adaptar la massa forestal al canvi climàtic, la Generalitat aposta per incentivar la gestió forestal: "Necessitem boscos amb menys arbres però més resistents". Una altra de les potes prioritàries a l'hora de dissenyar polítiques és la prevenció d'incendis.
"Ens trobem en un moment de canvis importants que afecten de manera directa i en negatiu la salut dels boscos. Molts d'aquests boscos canviaran i tenim l'opció que sigui de manera gestionada i generant riquesa o que sigui un canvi sobtat com a conseqüència d'un gran incendis forestal que ens acabi fent perdre biodiversitat i posant en perill la vida de les persones", ha conclòs Sanitjas que advoca per revertir la situació a temps i adaptar els boscos a les necessitats climatològiques del futur.
