El Museu d’Art de Girona inaugura aquest cap de setmana l’exposició temporal ‘Costa Brava. La descoberta del paradís’.
A partir del 1870 són molts els pintors que decideixen venir a la Costa Brava per pintar els paisatges, cadascú a través d’un estil molt particular. L’entorn natural del cap de Creus, de Tossa de Mar o Lloret de Mar atrau a molts artistes que immortalitzen paisatges que ja són història.
És el cas dels dibuixos a llapis en un paper de Lluís Rigalt, on es mostra la platja de sa Palomera de Blanes, la de Santa Cristina de Lloret de Mar, la muralla de Tossa de Mar o el santuari de Santa Cristina. Són dibuixos fets entre el 1814 i el 1894 que des d’aquest cap de setmana s’exposen a la mostra ‘Costa Brava. La descoberta del paradís’ en el Museu d’Art de Girona.
A través de l’exposició temporal, es mostra quina incidència van tenir els pintors en la construcció de l’ideari i la marca de la Costa Brava. La comissaria Mariona Seguranyes explica que la construcció d’aquest concepte creix “en paral·lel amb el Noucentisme”. De fet, en tots dos moviments hi ha la necessitat de crear referents i un imaginari.
La mostra arrenca amb diverses obres d’artistes com ara una aquarel·la d’Adolphe Delamare en què retrata la platja de Roses el 1825. Es tracta d’obres prèvies a la creació de la Costa Brava, que no és fins al 1908 que Ferran Agulló la bateja amb aquest nom.
Malgrat tot, Agulló conjuntament amb altres autors comencen a percebre com la corrent artística retrata els paisatges del litoral gironí, que compta amb una riquesa paisatgística important. Des de la Lliga Regionalista comencen a descobrir “el paradís” de la costa gironina, tal com explica la comissaria de la mostra, Mariona Seguranyes.
I en paral·lel a la construcció de la marca de la Costa Brava i a la consolidació d’aquest concepte, cada vegada hi ha més artistes que se senten atrets pels seus paisatges, com ara Joan Llaverias, Joan Junceda o Joan Colom. Són pintors que comencen a mostrar els paisatges i també contribueixen a la construcció d’aquest ideal romàntic de la costa. Pel litoral gironí també hi passa Joaquim Sorolla, qui decideix captar diverses cales de Lloret de Mar dins de la col·lecció ‘Catalunya’ que formava part del conjunt ‘Visions d’Espanya’, un encàrrec del nord-americà Archer Milton Huntington.
La mostra dedica una part a cada zona del territrori gironí: La Selva o el Baix Empordà són algunes de les zones més visitades pels pintors. En la mostra, però, hi ha una petita representació de l’art a l’Alt Empordà, amb pintures de Salvador Dalí o Rafael Durancamps. Un petit tastet del que es podrà veure a partir del 27 d’abril al Museu de l’Empordà. El museu de Figueres acollirà una expansió d’aquesta mostra artística centrada en les obres de Cadaqués i el Cap de Creus.
La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, ha recordat que fa “tres anys” que treballen en aquest projecte i des del primer moment volien “extendre l’exposició arreu del territori”. Per això s’ha aconseguit la participació del museu figuerenc i també es volia comptar amb el Museu de Tossa de Mar, però no ha estat possible perquè aquest any tancaran per obres.
De fet, una de les sales es dedica a les obres de pintors que hi ha ubicades a Tossa de Mar. La comissaria ha assegurat que aquest municipi va ser un dels principals epicentres dels artistes, conjuntament amb Cadaqués, on hi havia un gran potencial de pintors que o bé hi tenien una casa o bé hi havien fet una estada. S’hi combinen autors d’estils diferents com ara Laureà Barrau, Olga Sacharoff o Julius Wolfgang Schülein.
L’última part de la mostra es concentra en la conferència que es va fer el 10 d’agost del 1935 Pro-Costa Brava. En aquesta convenció s’hi van ajuntar diversos pintors per denunciar la “destrucció del paradís” a causa de la construcció d’hotels i carreteres. Els artistes alertaven dels perills que podria suposar construir en aquest paisatge, tot i que l’esclat de la Guerra Civil va deixar aquesta conferència i la formació del patronat de la Costa Brava en un calaix.
L’exposició s’acaba amb una cita de Rafael Benet de l’11 d’agost del 1935: “Res de grans hotels. Res de plantacions massa compostes. La Costa Brava no vol soroll. Una mica més d’higiene: una mica més de polidesa i prou”. Una cita més vigent que mai amb diverses entitats que demanen la protecció del litoral gironí.
Amb aquesta exposició la comissaria ha volgut remarca la sensibilitat artística amb el medi ambient i el paisatge de la zona, un punt de vista que amb el temps s’ha obviat.
Carme Clusellas ha assegurat que aquesta exposició temporal és la primera d’una trilogia centrada en la Costa Brava. Si bé en aquesta primera es parla de la “descoberta del paradís”, en la segona s’abordarà “la destrucció” que hi va haver a partir de l’esclat del turisme els anys 40 i 50.
La última de les mostres temporals previstes serà centrada en la reconstrucció de la costa gironina. 'Costa Brava. La descoberta del paradís' es podrà visitar fins el 17 de setembre al Museu d'Art de Girona.
