En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Jordi Magentí, l'acusat d'assassinar dos joves al pantà de Susqueda. / Foto d'arxiu (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Jordi Magentí té fins aquest divendres per ingressar 460.000€. Uns diners que han de servir per cobrir les indemnitzacions a les famílies dels dos joves morts a Susqueda ara fa gairebé un any, en cas que sigui condemnat.

El jutge li ha imposat aquesta mesura cautelar, atenent així la petició de la Fiscalia en la que sol·licitava l'abonament d'una quantitat lleugerament superior, 480.000 euros.

En la interlocutòria, el titular del Jutjat d'Instrucció 2 de Santa Coloma de Farners considera que hi ha "indicis de criminalitat suficients" contra l'investigat, tal i com remarcava el ministeri públic. De fet, l'escrit relata durant divuit pàgines totes les proves que apunten a Magentí com a presumpte autor de la mort dels dos joves.

El jutge considera "imprescindible" imposar la fiança ja que, si es demora, "hi ha perill" que no se satisfaci les famílies de les víctimes. En aquest sentit, l'instructor recorda que Magentí no té propietats al seu nom i que només disposa de la pensió que ingressa íntegrament a la seva parella que resideix a Colòmbia.

El jutge fixa la quantitat de 460.000 euros tenint en compte el nombre de persones afectades, i utilitza els barems establerts a l'article 589 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Tanmateix, recorda que en cas que Magentí sigui absolt, se li retornaran els diners embargats, i, si es donés el cas, les propietats.

La petició de mesures cautelars no és l'únic escrit que el fiscal va presentar al jutge instructor. També va sol·licitar noves diligències de prova. En concret, demanava que la dona de Magentí aporti el mòbil que feia servir quan estava al país perquè la unitat d'informàtica forense dels Mossos d'Esquadra determini si hi ha presència d'algun troià, virus o malware que hagués pogut enviar els suposats missatges demanant socors.

També vol que s'analitzin les imatges que la dona aporti del pantà de Susqueda per extreure'n les metadades i determinar la data, l'hora i el lloc des d'on es van fer. El ministeri públic sosté que és "fonamental" per donar "versemblança o negar" la declaració que va prestar al jutjat, quan va assegurar que havia estat en "innombrables ocasions" a Susqueda.

Una altra de les proves que la fiscalia vol que es faci és analitzar si realment (tal com va dir la dona al jutjat) van fer cerques de bitllets per viatjar a Colòmbia prèvies al 29 d'agost del 2017.

A més, també sol·licita que el remeti comissió rogatòria a les autoritats de Colòmbia per comprovar si els mòbils de la parella del Maresme s'han activat en aquest país. En cas positiu, afegeix, que s'aporti informació sobre quan es van engegar, amb quines targetes SIM i de qui són propietat.

L'advocat defensor del detingut pel doble crim de Susqueda, Benet Salellas, ha demanat que es retiri la fiança imposada pel jutge. En el seu escrit d'al·legacions, Salellas argumenta que la mesura, sol·licitada per la Fiscalia, "només va en contra" de la dona de Jordi Magentí, ja que l'acusat ingressa la pensió que cobra al compte conjunt que gestiona la parella.

El lletrat defensor recorda també que el ministeri públic no va demanar que s'imposés una fiança els dies posteriors de la detenció de Magentí, i en canvi, ho fa un cop realitzada la declaració de la dona. En aquest sentit, Salellas considera que el fiscal pren la decisió de demanar la fiança al veure que l'argumentació de la dona del detingut "no encaixa" ni amb "la tesi acusatòria" ni amb la "rumorologia policial" de l'expedient.

En el text que ha enviat al jutge, l'advocat carrega contra l'actitud del ministeri públic a qui acusa de fer "manifestacions valoratives", alhora que rebutja la tesi on s'argumenta que hi ha indicis de criminalitat suficients contra Magentí per aplicar la mesura cautelar.

Per altra banda, Salellas també qüestiona l'efectivitat de la mesura tot dient que embargar un màxim de 200 euros d'una pensió de 1.000 "no satisfarà hipotètica responsabilitat civil". L'escrit conclou que el moment processal en què se sol·licita la fiança és "inexplicable", i ho considera un "abús de dret".