L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 10 anys de presó per abusar sexualment de la fillastra entre novembre del 2020 i abril del 2021, quan compartien domicili a Palamós.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Marcello, recull que l'acusat estava casat amb la mare de les noies i que vivien junts en un domicili de Palamós.
"No consta acreditat que, en el període comprès entre el mes de novembre del 2020 i l'11 d'abril del 2021, durant diverses nits i dies no determinats, anés a l'habitació que compartien les dues germanes i, aprofitant-se que dormien, fes tocaments per sobre la roba interior de la germana gran".
La fiscalia i l'acusació particular sol·licitaven per al processat una condemna de 10 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual. Les acusacions sostenien que, al llarg d'aquests cinc mesos, el padrastre havia arribat a introduir els dits a la vagina de la víctima i la va obligar a fer-li fel·lacions. Al judici, l'acusat ho va negar i va atribuir la denúncia a la mala relació de la noia amb la seva mare.
La sentència exposa que la declaració de la denunciant "no supera el test de credibilitat": "No per raó del seu contingut, sinó més aviat per una manca d'elements externs i objectius que corroborin el relat".
El tribunal recull que la víctima va afirmar que la seva germana -que aleshores era menor d'edat- havia presenciat algun dels episodis d'abusos i que, per intentar posar punt final a la situació, a vegades travava la porta amb una cadira per barrar el pas al processat. L'Audiència apunta que la germana petita no va confirmar aquestes explicacions.
Tampoc ho va fer la mare de la denunciant que, tot i que en un primer moment va donar credibilitat a la seva filla, després va canviar d'opinió perquè, segons va dir al judici, la noia situava els abusos els caps de setmana quan se suposava que ella era a la feina però justament els mesos que haurien passat estava a l'atur: "Era a casa".
Finalment, l'Audiència considera que la declaració de la psicòloga de la víctima tampoc pot ser una prova per confirmar els presumptes abusos, tot i haver detectat simptomatologia compatible amb abusos: "El problema és que els psicòlegs són professionals de la salut i això els porta a actuar amb un biaix favorable cap a qui veuen com a pacient, no com a un persona que potser estigui obrant per error, immaduresa, ignorància, temeritat o inclús, en alguns casos, mala fe. Un biaix que, per suposat, no reprotxem en absolut". Per això, la sala subratlla que no pot "atorgar valor corroboratiu" a la declaració de la psicòloga.
La secció tercera absol l'acusat perquè la declaració de la víctima "està mancada d'indicis objectius que la corroborin": "Entenem que no existeix prova suficient per acreditar les imputacions formulades".
