El Baròmetre del Tercer Sector Social 2022, que radiografia la realitat del sector, per primera vegada, quantifica el nombre d'atencions anuals.
En concret, les atencions a persones en situació de vulnerabilitat han estat 3,1 milions.
Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha alertat que "les famílies s'empobreixen i l'exclusió social severa s'aguditza" i ha constatat que no s'ha revertit "gens" la situació de pobresa.
Amb les dades a la mà, Alsina ha reclamat més estabilitat econòmica i "reconeixement" al sector, que és "el múscul social". En aquest sentit, ha fet una crida als partits polítics a donar suport a la llei del tercer sector social de Catalunya que s'està tramitant al Parlament i ha assegurat que la llei suposaria "un gran pas".
Segons han explicat des del Tercer Sector després d'enquestar les entitats socials que treballen per eradicar la pobresa, l'exclusió i les desigualtats a Catalunya, les entitats detecten un augment de la complexitat de les necessitats socials. Aquesta complexitat es tradueix, entre altres, en més persones que necessiten suports per a cobrir necessitats bàsiques o més dificultats per accedir a l'habitatge.
Les entitats també detecten un increment de la solitud no desitjada i l'aïllament, especialment entre les persones grans; més malestar emocional i psicològic entre els joves i l'augment de la bretxa digital.
Si el 2021 s'han atès 1,9 milions de persones, i això ja suposa un increment respecte el 2017, el 63% de les entitats participants en el baròmetre preveuen incrementar el nombre de persones ateses durant el 2022. L'impacte de la pandèmia i la crisi social que n'ha derivat o l'increment dels preus de l'energia i dels aliments són alguns dels factors que ho fan preveure.
En el baròmetre, es fa referència també a un indicador, l'Índex de complexitat en l'atenció social, que varia segons el territori. L'índex té en compte variables demogràfiques o econòmiques com ara el nombre de families monoparentals, famílies nombroses, persones amb discapacitat, la taxa d'atur o l'accés a prestacions socials, entre altres. D'acord amb aquest índex, la província de Tarragona és la que té major complexitat social, seguida de Girona, Lleida i Barcelona, que se situa en una posició relativament més favorable.
Els principals col·lectius atesos per les entitats són persones grans (26,5%), persones amb discapacitat (19,8%), infants (13,1%) i persones en situació de pobresa o exclusió (7,3%), que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.
Per contra, en el darrer baròmetre d'àmbit català, amb dades del 2017, la infància era el principal col·lectiu atès (22,1%), seguit de les persones amb discapacitat (21,8%) i gent gran (18,3%).
Els principals àmbits d’intervenció de les entitats socials el 2021 són l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), la cultura (18%), l’atenció psicosocial i rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%).
A més distància se situen les entitats que intervenen en els àmbits de la sensibilització, la inserció laboral, l’atenció diürna i els centres de dia, amb el 5% respectivament.
Entre les diverses províncies, les diferències més destacables es presenten en les entitats de l’àmbit cultural: Tarragona aglutina amb un 28% aquest tipus d’entitats, i Lleida un 25%, pràcticament duplicant el percentatge de Barcelona, amb un 15%. També hi ha diferències en les entitats que treballen en l’àmbit de les necessitats bàsiques: Girona n’aglutina el 19%, gairebé el triple d’entitats que Barcelona, on només representen el 7%. Els percentatges per a la resta de províncies també són superiors als de Barcelona.
En aquesta conjuntura, les entitats reclamen més equipaments i recursos, així com simplificar les gestions amb les administracions i avançar cap a la integració social i sanitària.
A més a més, reivindiquen incrementar el suport econòmic de l'administració per portar a terme activitats i projectes, però també tenir en compte el sector a l'hora de dissenyar les polítiques públiques per abordar els reptes socials. A una escala més local, demanen canviar la forma d’atenció i acompanyament a les persones per implementar el model d’atenció centrat en la persona i d'àmbit comunitari.
A nivell de gestió interna, la meitat creuen també que cal una transformació digital del tercer sector social.
D'acord amb els seus ingressos, la pràctica majoria de les entitats són petites i mitjanes (47%) o micro (44%). Les primeres ingressen entre 150.000 i 5 milions d'euros mentre que les micro ingressen menys de 150.000 euros. Només un 9% de les entitats són grans, amb ingressos superiors als 5 milions d'euros.
El finançament de les entitats socials prové de les administracions públiques (56%), fonts pròpies (28%) i privat (16%). La majoria de les despeses (el 75%) es destinen a l'atenció directa. Més de la meitat del finançament públic l'aporta la Generalitat (56%), seguit dels ajuntaments (19%) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (9%). Quant al finançament privat, la meitat ve de les entitats bancàries, un 39% de pimes i un 29% d'entitats del tercer sector.
Segons les entitats, el deute de l'administració pública amb el tercer sector afecta el 36% de les entitats catalanes, un fet que genera "greus tensions de tresoreria". En un 57%, el deute correspon a la Generalitat i davant de les circumstàncies les entitats han de recórrer a pòlisses de crèdit. D'acord amb el baròmetre, el 75% de les entitats asseguren que cal aconseguir noves formes de finançament.
Alsina ha afirmat que s'està treballant amb el Govern per revisar el model de finançament i avançar cap a un model "just i coherent". "Confiem que el resultat d'aquest procés sigui l'esperat i es pugui assegurar el finançament dels projectes", ha indicat.
Segons Alsina, la finalitat és millorar la convocatòria de subvencions amb més per i que es pugui assegurar el finançament de projectes i la feina de les entitats, siguin grans o petites. "Efectivament som entitats sense ànim de lucre però no amb ànim de pèrdua", ha afegit. Per tot plegat, ha reiterat que el tercer sector ha de comptar "amb les eines i recursos actuals i futurs".
