La campanya d'excavacions a la muntanya de Sant Julià de Ramis, a l'entorn de l'església dels Sants Metges, continua aprofundint en l'estudi del cementiri que va ocupar el lloc durant més d'un mil·lenni.
En concret es va utilitzar des del segle VIII, en època carolíngia, fins entrat el segle XX. Des del 2011, els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) hi estan fent campanyes periòdiques.
Aquesta primavera, l'excavació s'ha focalitzat en una àrea d'uns 50 metres quadrats situada a la part sud de l'església, just a l'exterior d'allà on hi havia la tanca del cementiri del segle XIX. En aquesta zona era on hi havia els límits de l'antiga sagrera, i va començar a acollir enterraments a partir dels segles XIII i XIV. És a dir, al final de l'edat mitjana.
"La recerca ens ha permès documentar una època que fins ara ens havia quedat una mica amagada, la que es correspon amb el període baix medieval i l'edat moderna", concreta un dels codirectors de l'excavació, Jordi Vivo.
D'ençà que van començar la campanya, aquí els arqueòlegs de la UdG ja hi han trobat 78 esquelets (que sumats als que s'han desenterrat al jaciment al llarg de l'última dècada, ja superen els 700).
Molts dels esquelets, però, no apareixen sencers. La majoria, estan superposats. "Com que l'espai per fer-hi enterraments era relativament limitat, s'anava reaprofitant una vegada rere l'altra quan hi havia necessitat d'obrir noves tombes", explica Vivo.
Aquest 2023, sobretot, els esquelets que han aparegut són d'infants i dones. L'antropòloga Neus Coromina, que també codirigeix l'excavació, ho vincula precisament a què aquesta era la part del cementiri més allunyada de l'església (perquè al costat, era on s'enterraven les persones més importants de la comunitat; majoritàriament, homes).
"Sabíem que tant a l'edat mitjana com moderna la mortalitat infantil era elevada, però fins ara això no s'evidenciava al cementiri; haver anat més enllà dels límits coneguts és, precisament, el que ens ha permès recuperar-ne els esquelets", precisa.
Entre els enterraments, els arqueòlegs de la UdG també han descobert dos cranis perforats per objectes contundents -evidències d'una mort violenta- i un esquelet de bocaterrosa. És el primer que es troba als Sants Metges. "Segurament, tenia alguna malaltia mental o alguna altra afecció que va portar a enterrar-lo així", explica Coromina.
A priori, durant el treball de camp, els arqueòlegs de la UdG també han vist que, amb el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna, les condicions de vida no van millorar. "Si de cas, fins i tot empitjorar", precisa la codirectora. Ara però, en els propers mesos, a allò que s'ha vist a primer cop d'ull també s'hi sumarà la feina de laboratori. Els esquelets s'examinaran per intentar saber-ne la causa de la mort, l'edat aproximada i, fins i tot, a través d’anàlisis d'isòtops, alguns trets sobre la seva dieta.
Que segles abans de convertir-se en cementiri la muntanya de Sant Julià de Ramis ja estigués ocupada, fa que a mesura que excavin, els arqueòlegs topin amb troballes de diferents èpoques. Des dels ibers fins a aquelles més recents, barrejades entre els esquelets i els estrats que es van remoure per enterrar els difunts.
Entre les més antigues d'aquest 2023 en destaquen un fragment de càlat, un vas ceràmic iber, o una moneda de bronze on s'entreveu la imatge del cavall alat Pegàs. Inicialment, els arqueòlegs de la UdG les daten al segle II aC. També han aparegut dues pedres, que es feien servir per moldre el gra, i que fins i tot podrien ser anteriors a aquesta època.
Tirant endavant en el temps, ja de l'edat mitjana, s'ha trobat un fragment d'una olla, peces de ceràmica medievals i restes d'animals que poden aportar noves dades al voltant de l'alimentació (en concret, mandíbules i ossos d'ase, porc, ovella, cabra, vaca, conill i algun pollastre). I ja de l'època moderna, han aparegut diferents trossos de ceràmica esmaltada -una d'elles, amb blau català- al costat de claus de taüt (posteriors al segle XVII) o una grapa de plom.
Neus Coromina, però, posa en relleu l'aixovar funerari que acompanyava l'esquelet d'un militar, que d'entrada s'ha datat al segle XVIII. En aquell temps, després del Concili de Trento, la Contrareforma va implicar canvis en els rituals religiosos; per exemple, que els difunts es fessin enterrar amb un rosari (més enllà que, en funció de les seves possibilitats econòmiques o tria personal, anessin vestits o embolcallats amb una simple mortalla).
En el cas de l'esquelet del militar, s'ha trobat un rosari entre les seves mans -símbol que havia rebut l'extremunció- i diversos botons. Alguns són de camisa i d'altres, del seu abillament (com un botó de vidre amb estrelles o un altre amb un 27 gravat; probablement, el número del seu regiment).
La campanya d'excavacions als Sants Metges s'acabarà aquest divendres. En paral·lel a Vivo i Coromina, també la codirigeixen els arqueòlegs Josep Burch i Jordi Sagrera. A més de dibuixar el límit de l'antic cementiri medieval, també s'ha excavat part d'una altra zona ja explorada en anys anteriors. En aquest cas, allò que s'ha fet és desmuntar-hi unes restes medievals per aprofundir en l'estratigrafia anterior "i veure'n de manera més precisa les estructures visigodes", conclou Jordi Vivo.
