En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Arquòlegs a la Draga de Banyoles. / Foto d'arxiu

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Les excavacions arqueològiques de l’Abric Romaní de Capellades i el jaciment de la Draga a Banyoles opten enguany al Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundación Palarq.

En concret en qualitat de finalistes de la tercera edició del guardó que convoca l'entitat que li dona nom.

Dos projectes liderats per equips de recerca catalans estan entre els sis finalistes que es disputaran el premi de 80.000 euros.

Els premis, creats el 2018, volen reconèixer l'excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips de recerca espanyols. El lliurament serà el 15 de juny al Museu Arqueològic Nacional a Madrid i comptarà amb la presència del ministra de Cultura i Esport, Miquel Iceta.

Des de la fundació, destaquen l'estudi de l'ús de la fusta dels Neandertals que està duent a terme l'equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social integrat per la doctora Palmira Saladié, el doctor Josep Vallverdú i la doctora María Gema Chacón. Es tracta d'un dels jaciments més importants del paleolític mitjà i l'"excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l'estudi dels Neandertals".

Destaquen també que l'estudi del jaciment, excavat de forma ininterrompuda des del 1983 en uns 300 m2, ha permès l'estudi de pautes ocupacionals del jaciment al llarg de milers d'anys. L'objectiu del projecte és l'estudi de les restes de fusta en el registre del Plistocè, a través de les traces d'ús i de desgast observades en les eines lítiques.

En el cas dels treballs al jaciment de la Draga de Banyoles, la fundació destaca la nova fase d'investigació que busca comprendre les formes d'organització de les comunitats neolítiques a partir de l'anàlisi d'activitat i l'estructuració de l'espai habitat, així com la reconstrucció de les formes de subsistència. Els investigadors posen el focus en el tipus de relació mantinguda amb les espècies animals i vegetals de naturalesa domèstica i la importància de les espècies silvestres.

Els treballs a aquest jaciment del Pla de l'Estany van començar fa 30 anys i han permès caracteritzar les primeres poblacions pageses que es van assentar en el nord est de la península, el seu entorn i l'impacte que van tenir en aquest.

Els altres projectes finalistes són el projecte Almoloya-Bastida de Múrcia; l'Arqueologia a la ciutat i territori de Tusculum (Itàlia); el projecte Pintia a la Ribera del Duero i l'estudi científic del Tresor de Tomares.

La Fundación Palarq és una entitat privada i sense ànim de lucre que es va crear amb la finalitat de donar suport a les Missions en Arqueologia i Paleontologia Humana Espanyoles, dins d'una perspectiva que abasta des de l'etapa paleontològica a les èpoques prehistòriques i les històriques en interès monumental.