La Cambra de la Propietat Urbana de Girona representa uns 5.000 petits propietaris que han decidit posar els seus habitatges a lloguer.
Després que el Senat avalés dimecres la nova llei d'habitatge, els representants de la cambra critiquen que la nova normativa és "clarament perjudicial" per als interessos dels petits arrendadors.
Asseguren que la llei ha creat "un nou escenari amb preus presoners d'anys anteriors, actualitzacions intervingudes i dificultats per recuperar els pisos ocupats". I que això, de retruc, es traduirà en què, cada cop més, hi haurà menys propietaris disposats a llogar els seus habitatges. "És un marc legislatiu que dona inseguretat i espanta els afectats", diu la cambra.
Per als seus representants, la nova llei, a més, també frenarà que els petits propietaris facin obres de reforma als seus habitatges, o que destinin els estalvis a comprar un pis per posar-lo a lloguer. "Fent números, per recuperar el cost d'una reforma, calen entre cinc i set anys de lloguer; qui hi estarà disposat a fer-ho?", es pregunten des de la Cambra de la Propietat Urbana.
Per als representants del sector, la llei d'habitatge, a la pràctica, comportarà que els petits propietaris busquin altres sortides. Entre aquestes, vendre-se'ls, reconvertir-los en HUT o bé apostar només pels lloguers de temporada (destinats a estudiants o a estades professionals).
La Cambra de la Propietat alerta que, amb la disminució de l'oferta, "les classes socials més febles seran les grans perjudicades". I recorda que, de fet, durant l'any passat a Girona ciutat ja es van signar un 15% menys de contractes de lloguer. "Com que hi ha menys pisos de lloguer, augmenten les dificultats per trobar-ne i s'endureixen els requisits de solvència per accedir-hi; per tant, les famílies amb menys recursos econòmics són les que en sortiran més malparades", afirma el sector.
La cambra també critica que la fórmula per calcular els lloguers que inclou la llei d'habitatge és "clarament injusta" i "discriminatòria". Posa com a exemple les zones tensades, on s'haurà de mantenir el mateix preu del contracte anterior vigent els últims cinc anys, "obviant qualsevol característica de l'habitatge".
Això, segons la cambra, comportarà grans diferències, en funció de si el lloguer s'havia signat fa poc, si prové dels anys de la crisi (entre el 2008 i el 2014) o si pot ser "de fa 40 o 50 anys amb imports ínfims, contractes que encara existeixen". Per això, els petits arrendadors gironins reclamen que els lloguers es fixin "en funció dels preus de referència, basats en dades estadístiques dels contractes vigents".
A més, la Cambra de la Propietat Urbana de Girona també critica que la nova llei té "dos nivells d'intervenció diferenciats", en funció de si l'habitatge de lloguer es troba o no dins una àrea tensada. Explica que, en aquest segon cas, als propietaris els apliquen "mesures molt més estrictes i perjudicials". Entre d'altres, considerar-los grans tenidors si són titulars de cinc habitatges (en el cas de les àrees no tensades la xifra és de deu). "D'aquesta manera es perd el criteri inicial de gran tenidor, creat per als grans fons immobiliaris", lamenta la cambra.
Per últim, el sector diu que els estímuls fiscals que inclou la llei per als arrendadors són "de dubtosa eficàcia" i reclama als ajuntaments que "activin polítiques efectives que incrementin l'oferta d'habitatges de lloguer, amb aportacions públiques, privades o mixtes publicoprivades". "D'aquesta manera es podrà evitar que s'implementin les mesures previstes per a les àrees tensades, que allunyin els propietaris privats de les seves aportacions al mercat de lloguer", conclou la Cambra de la Propietat.
